Els peus a mar i el cap als núvols

Els 29 vilanovins afusellats

Gerard Rigol Roig llegeix els noms dels afusellats amb la interpretació de 'Sempre amb mi' per Elisabet Raspall i Gilbert Bernadó. Vicenç Pérez

Gerard Rigol Roig llegeix els noms dels afusellats amb la interpretació de 'Sempre amb mi' per Elisabet Raspall i Gilbert Bernadó. Vicenç Pérez

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Després de la Guerra Civil, 29 vilanovins van ser afusellats en represàlia per la seva actuació durant el conflicte armat, segons va explicar la historiadora i filòloga Àngels Parés en un acte celebrat a la sala gran del Foment, completament plena, el passat divendres 20 d’octubre.

Sota el nom de ‘Després del silenci’, la vetllada constava d’intervencions musicals, protagonitzades per la pianista Elisabet Raspall i el violoncel·lista Gilbert Bernadó, i exposicions orals. Va obrir els parlaments Teresa Llorens, primera tinent d’alcalde i regidora de Memòria Històrica, que va subratllar la importància de conèixer i recordar les històries humanes que van protagonitzar les víctimes d’aquella tragèdia.

Àngels Parés va fer un recorregut, sota el nom de ‘Repressió i càstig’, centrat en els sumaris d’urgència i els posteriors consells de guerra contra els republicans detinguts, la majoria persones que havien decidit no abandonar el país perquè no havien fet res que els pogués suposar cap càstig. Parés va destacar la paradoxa que els alçats en armes contra el règim legítim acusessin els republicans detinguts de ser ells els que s’havien rebel·lat.

Igualment, va destacar que l’objectiu dels sollevats era exterminar els republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, catalanistes i demòcrates que podien posar en perill la dictadura.

L’emoció a la sala, davant les històries que s’hi anaven contant, va créixer en intensitat quan Gerard Rigol Roig, besnet de Joan Raspall, un dels executats, va llegir pausadament, un per un, els noms dels 29 vilanovins passats per les armes, amb la interpretació de fons de ‘Sempre amb mi’, una peça musical dolça i calmosa, també de l’Elisabet Raspall, com totes les que es van interpretar.

Si aquesta part de l’acte va provocar que a alguns dels presents se’ls fes un nus a la gola, la posterior intervenció d’Elisabet i la seva cosina Montse Roig, netes de Joan Raspall, glossant la personalitat del seu avantpassat, va fer posar a altres la pell de gallina.

En el col·loqui final, un home del Poble Nou de Barcelona va explicar el seu record inesborrable de quan era petit i, anant amb el seu pare per la zona propera al Camp de la Bota, es trobaven camions carregats d’homes custodiats per guàrdies i el seu pare li explicava que els portaven a matar.  

Joan Sivill va intervenir per recordar que abans de l’execució de Joan Raspall va arribar una nota dient que li havia estat perdonada la pena de mort, però que algú va amagar la informació que l’hauria salvat. També va fer menció a un cas en què la condonació de la pena de mort va arribar un cop la persona beneficiada havia estat ja afusellada.

Un llarg silenci

La memòria d’aquestes víctimes del franquisme ha estat oculta durant molts anys perquè sobre elles ha planat un silenci rigorós, sovint fruit tant del temor a nous càstigs com a un inculcat sentiment de vergonya i culpabilitat. L’acte, precisament convocat sota el nom de ‘Després del silenci’, pretenia trencar amb els tabús i fer aflorar les històries humanes i les injustícies que han pesat sobre els afectats.

El silenci sobre els fets ha arribat a ser assimilat amb tanta duresa que, fins i tot, a més de ser amagats a la població s’ha callat a les generacions de descendents de les víctimes.

L’Àngels Parés va proporcionar el llistat dels 29 vilanovins afusellats, entre el 5 de maig de 1939 i el 8 de juliol de 1943, majoritàriament al Camp de la Bota de Barcelona, però també a Tarragona, Jaén, Mérida i Santa Cruz de Tudela. Els homes, sobre el qual la historiadora sol·licita que qualsevol persona que en tingui informació li faci arribar per tractar de reconstruir les seves històries, és el següent:

FRANCESC ANDORRÀ PLAYA (executat el 26/V/1939)

FRANCESC ANGUITA GUTIÉRREZ (executat a Jaén)

TOMÀS AYALA AYALA (6/VII/1939)

SALVADOR BELCHI HERNÁNDEZ (167III-1939)

JOAN BERNADES PASQUAL (8/VII/1943)

TOMÀS BLANCO HURTADO (5/V/1939)

JOSEP M. BOLET ALEGRET (15/XI/1939, Tarragona)

JAUME CANALES GRAU (8/XI/1939)

ELADI CASTELLANOS CASTELLANOS (17/VII/1940)

FRANCESC FERRAN HUGUET (9/VI/1942)

PERE FERRAN HUGUET (9/VI/1942)

FRANCESC FERRER BOVÉ (9/VI/1942)

JOSEP GABALDÀ SOLÀ (15/XI/1939)

JULIO GONZÁLEZ DORADO (25/III/1942, Mérida)

FRANCESC GONZÁLEZ VALLS (10/XI/1939)

JOSEP MARTÍNEZ LUCAS (16/VI/1943)

GREGORI MARTÍNEZ MÁRQUEZ (8/XI/1939)

JOSEP MUNTANER GONZÁLEZ (22/XI/1939)

MANEL NOGUERA GUISADO (22/VI/1940)

JOAN RASPALL MARTÍ (1/VIII/1939)

JAUME ROMEU CASAÑAS (10/V/1939)

ANTONIO RUIZ VINUESA (28/VI/1940)

DIONÍS SÁNCHEZ ATALAYO (20/VII/1940)

EDUARD SANTOS EXPÓSITO (8/XI/1939)

JESÚS SERRA BUSQUETS (13/VII/1939)

PRIMITIU SERRANO SALCEDO (28/VI/1940)

JOSEP SEVILLA RODRÍGUEZ (camp de concentració de Santa Cruz de Mudela, Ciudad Real)

CARLES VENTOSA MARGALEF (27/VII/1940)

RAMON VERGÉS CARBONELL (8/XI/1939)

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local