Hem après alguna cosa?

En poc temps, en un extrem del poble, un 25 o 30% més de població.

Un planejament pensat fa més de 20 anys, abans del col·lapse immobiliari i financer de 2008, quan tot anava a l’ample, diuen.

Aquest projecte va anar superant tràmits amb feble oposició veïnal. Tècnics i polítics anaven aprovant amb inèrcia tot dient “això no és definitiu”, fins arribar al “...no s’hi pot fer res”. Sí que s’hi podia haver fet!

Amb la Covid ens havíem promès fer les coses diferent, posar la vida al centre. Avui ja tenim mostres del que és l’emergència climàtica i de molts processos de degradació socioecològica fruit de l’acció humana. El planeta, fins i tot la ONU, ens diuen que així no, però al Nord Global més turisme i avions que mai, creixement com a sortida. Com si no hi hagués demà.

Amb tot el que ha passat aquests anys, res ens ha canviat la mirada?, fem el mateix que fèiem abans amb l’aigua, els consums, l’ús del sòl?

En un futur, les persones d’Avinyó Nou diran als seus néts i nétes: “Així us deixem el poble, allà on veieu urbanització hi havia vinyes, conreus, camins per anar fins a la serra”. Aleshores, quan la Intel·ligència Artificial no sàpiga respondre a “Com ens en sortim?”, quan tot sigui irresoluble, ja no hi serà la immensa figuera del camí, que havia donat ombra, fruits i espais de joc a generacions.

Una veu ens dirà: “Quitrà i ciment homenatge al territori. Quin disbarat! Què vau fer?”

Jaume Canals Piñol

Montse Rodriguez Via

Alba Anjana Ràfols Rodríguez