Teresa Pàmies, una biografia

Teresa Pàmies, nascuda l’any 1919 a Balaguer, comarca de la Noguera, a Lleida, va morir a Granada l’any 2012, on vivia un dels seus fills. De la vida de Teresa Pàmies en sabíem força coses: ella mateixa ho va anar deixant per escrit (com molles de pa en el camí i amb voluntat testimonial d’uns temps convulsos) en la seva literatura memorialística, així com també en alguns dels seus alter ego protagonistes de les seves novel·les. Però de Teresa Pàmies no ho sabíem pas tot, i potser tampoc no ho sabrem mai perquè dins de l’ànima de les persones no hi podem pas entrar, si bé a través del treball de Montserrat Bacardí al seu tan rigorós com creatiu assaig La veritat literària de Teresa Pàmies (Eumo Editorial), passem per algunes portes que Pàmies va deixar tancades. Teresa Pàmies va parlar molt per escrit, «va escriure per explicar i per explicar-se», com diu Bacardit en el seu pròleg. Però també va silenciar aspectes íntims de la seva biografia, així com també hi ha parèntesis, o ocultacions, de la seva indomable militància marxista. En alguns moments va passar de puntetes sobre idees i fets que potser també a ella la devien enutjar, o incomodar, o fins i tot escandalitzar, i per aquest motiu va callar, encara que tal com era el seu caràcter fort es va mantenir ferma en la seva fe comunista fins al final.

Del treball pacient i minuciós de Montserrat Bacardí, que beu d’una atenta i aprofundida lectura de l’obra de Teresa Pàmies de cap a cap, i de les fonts de l’arxiu personal de Teresa Pàmies i d’entrevistes amb els seus familiars, en resulta una biografia molt versemblant que ens aproxima una de les escriptores emblemàtiques de la literatura catalana del segle XX, que havia viscut amb entusiasme la militància política dels seus anys més joves, els vaivens de la infausta guerra civil i de la postguerra amb l’èxode que la va dur al sud de França, Santo Domingo, Mèxic, Belgrad, Praga i finalment París, on va néixer el seu fill Sergi Pàmies.

De l’època de Mèxic no se’n sabia gaire res, ella no en parlava, només se sabia que hi havia fet estudis de francès i periodisme. Si teniu curiositat, i jo l’he tinguda també potser perquè vaig conèixer Teresa Pàmies: vivia a prop de la casa dels meus pares i entre el veïnat una mica era ‘l’escriptora’ d’aquesta zona de l’Eixample (el Centre Cívic del carrer Urgell porta el seu nom), llegiu-vos el quart capítol, Amèrica: el silenci.

Sempre llegim des dels propis referents tan personals com culturals, i més quan resseguim la trajectòria humana i intel·lectual d’algú que ens és pròxim com Teresa Pàmies i pel qual se sent admiració per la seva obra literària. En la lectura d’aquest quart capítol esmentat, he descobert, amb sorpresa, que quan Teresa Pàmies va desembarcar a l’illa de Santo Domingo ho va fer amb una identitat falsa: Trinidad Costa, de dinou anys i amb la professió de mecanògrafa. Es dona el cas que una germana del meu pare, gairebé de la mateixa edat, comunista i de poca complexitat física com Teresa Pàmies, i, per tant, coincident en les dades, es deia Trinitat Costa, i si bé havia fet estudis per a esdevenir llevadora, en aquell moment treballava com a mecanògrafa i escrivia com un llamp. Mai no sabré el perquè d’aquest nom adoptat, li devia ser adjudicat, sovint s’havia d’amagar, la clandestinitat té aquestes servituds. Però la coincidència, la sincronia m’ha resultat curiosa com el fet mateix que Teresa Pàmies hagués mort un dia 13 de març, el mateix dia en què jo faig anys.