Aparcament regulat

Però després constatem, per ser més realistes que les escombres obeeixen més al vol de les bruixes que no pas a la neteja.

Convocat l’aquelarre amb temps i forma cal garantir tot un seguit de serveis que ajudin al seu desenvolupament amb tota normalitat i que la presència sigui la màxima i que bruixes, bruixots i fins i tot si el dimoni té a bé aparèixer a la reunió nocturna, tinguin un lloc reservat per deixar-hi els seus vehicles sense problemes ni perill de ser multats.

Hem associat les escombres al vol de les bruixes.

I tenim imatge estereotipades de les bruixes potser fixades pels contes que llegíem d’infants i que encara es llegeixen ara i també a les pel·lícules. Vèiem la bruixa com una dona gran, mocador al cap, barret alt com en forma de paperina, un nas corb, amb berrugues, i moltes d’elles deformes. Era una manera d’expressar la seva “dolenteria” i la seva aliança amb les forces malignes sobretot quan l’atribuïen des de l’església i les perseguien els inquisidors i també la gent benestant.

En definitiva ja se sap que qualsevol que surti una mica de l’ortodòxia ja és sospitós o sospitosa de procurar maldats. Les “bruixes ja s’ha constatat que eren dones lliures, amb enormes coneixements de la natura, de les plantes,  coneixent les seves capacitats guaridores i que es movien amb una llibertat que no eren els més habituals en el temps en que vivien.

I d’aquest interès per les plantes ve la història de les escombres, segons diuen els estudiosos del tema de la bruixeria, l’escombra, el seu pal era la manera de  colocar-se i fer viatges... Així s’explica també a l'arxiu de Jordanes Bergamo, un investigador de la bruixeria del segle XV, que assegurava: "Les bruixes han condensat que durant alguns dies i nits unten un pal amb aquest ungüent especial i 'màgic' que fan i el passen per les seues parts íntimes, sota dels seus braços i en altres llocs del cos per obtenir l'efecte desitjat", (del Diari Segre).

Ja ho veiem doncs una manera de volar sensorialment potent.

Les escombres doncs tenien un significat important en el quefer diari de les bruixes ja que la seva mobilitat, sigui mental o física en depenia i molt.

Avui segurament les bruixem modernes ja utilitzen els drons per veure el panorama i els lloc on poden actuar o bé trobar-se sense el perill de inquisidors, impertinents, intolerants i altres espècies d’emprenyadors que sempre hi ha pel món.

Avui ser bruixa és també una denominació que moltes dones ja acceptem voluntàriament i se’n declaren obertament i amb orgull.

El nostre país té una certa tradició en el tema de les bruixes i hi ha diversos llocs assenyalats com habituals de celebra-hi aquelarres amb tost els ets i uts, diguis orgia compresa amb el dimoni... Es coneixen i es reconeixen els llocs on la bruixeria tenia certa importància i també son conegudes les acusacions inquisitorials contra dones, la majoria de les vegades no eren més que sàvies trementinaires però noi, el seu coneixement i expertesa en guarir molestava a aquells que la seva mirada curta i estràbica les feien passar per emmetzinadores i adoradores del diable.

En fi ja se sap que de repressors n’hi ha hagut sempre.

Però com diuen els gallecs, molt experts en el tema, eu non creo nas meigas mais habelas, hainas”. 

Tot plegat però serveix per acabar deduint que la renglera ben ordenada de les escombres és un moment d’aturada d’un grup de nois i noies que celebraven el Carnaval -festa de la carn i la disbauxa- i disfressades de bruixes. Però l’ordre no em diran que no és una meravella.

P.S. la nota curiosa. S’anomena escombra de bruixa a una malformació que a vegades tenen els pins i que sembla que hi hagi un niu per l’atapeïment de les seves fulles. És deguda a una malaltia produïda per un microorganisme, Candidatus phytoplasma pini.