Poesia

Tic-tac ferotge

Ametller florit. Mari Carmen

Ametller florit. Mari Carmen

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Tic -Tac ferotge, salvatge batec del meu cor que és un rellotge

Davant la por, l'ansietat i el dolor amenaça de bomba

Però es desactiva amb el cant dels ocells

Amb l’olor d’una flor o l’amor sincer

 

Ha sigut un llarg hivern

Aquest fred intern em gela fins els pensaments

Aquest fred intens… és el de la gent

Vull ser com aquestes flors fràgils i petites

La gent les arrenca, les trepitja, moren però tornen a nàixer i ens captiven

 

Tornen a nàixer i amb elles l’alegria

Les meves llàgrimes no paren de fluir

Com la sang d’una ferida que van tornar a obrir abans de guarir

 

Jo sense poder moure’m per la por que ara és pànic mirant com passa la vida

I llavors comprenc que el batec del cor

No és sístole ni diàstole, la mera contracció d’una màquina perfecta

 

Ara es connecta amb la meva ànima

I em diu descansa… però desperta.

Respecta el meu ritme que si no puc més

Entenc el tic-tac ferotge del meu rellotge

Se’ns acaba el temps

Temps per ser feliç no miris enrere

Que el temps més que córrer vola

Vola com el cant d’aquell ocell lliure

Pobret no fuig, lluita per viure 

Que et diu no ploris la vida ni la carreguis

Només viu-la

I així al compàs del meu tic-tac salvatge

Faig toc-toc a una nova porta del meu trist viatge i li dedico un somriure

 

Feliç de ser lliure, que la vida és per viure

Feliç per cada posta de sol i a l’alba

Agraïda en trobar a la natura la calma

 

Buscant l’amor i fugint de l’odi que em mata

El meu tic-tac m’avisa i el meu cor contra-ataca abans de rendir-se

Em vaig prometre cuidar-me

I protegir tot l’amor i la vida

Que aquest món també regala

Malgrat les ferides

No tinguis por que no et pots perdre la vida

No tinguis por, saps que has de sortir del teu forat perquè allà fora la vida et crida

 

Et crida el cant dels ocells

Et crida l’olor de les flors, que com nosaltres lluiten contra el temps

Ploraré perquè ha de ploure i acabaré amb la sequera

Ploraré com ploren els àngels causant inundacions

Ploraré sense límit però tornaré nedant per un rierol

I abraçaré també a qui plora buscant consol

Així desembocaré al mar

Així lluitaré contra el tic-tac

Passarà la vida però ja no serà en soledat

Deixa’m fer toc-toc al teu cor perquè no puc parar aquest Tic-tac

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local