Celebració del Vinyet

Amb la publicació dels poemes recollits a Celebració del Vinyet (Viena Edicions, 2024), el poeta i físic David Jou, nascut l’any 1953, ha celebrat els seus setanta anys: una edat de completesa de l’ésser humà segons la doctrina metafísica que s’amaga en el teorema de Pitàgores. Així, doncs, aquest teorema és alguna cosa més que un teorema matemàtic si entenem les matemàtiques com una abstracció de l’univers.

L’ermita del Vinyet, o Santuari de Nostra Senyora del Vinyet, com també és coneguda l’ermita, és un lloc emblemàtic de la població de Sitges: el seu campanar, reformat l’any 1872, es veu des de les finestres del tren de la costa quan hi viatges com jo he fet tantes vegades camí de Vilanova i la Geltrú. David Jou va néixer a prop de la construcció actual d’estil neoclàssic del santuari, ja que abans havia estat una petita capella. El poeta va venir al món a la casa taller del seu avi patern, l’escultor noucentista Pere Jou, a penes un quilòmetre de distància de l’ermita sitgetana. Les àvies, les ties i la seva mare el portaven a passejar fins a l’ermita quan encara estava envoltada de camps de blat, si bé antigament aquell havia estat un lloc amb vinyes dit el Vinyet, i d’aquí va prendre el nom la Mare de Déu del Vinyet.

La devoció a la Mare de Déu del Vinyet vindria després, quan el petit David va anar descobrint en ell la impressió sensible que li causava aquell espai silenciós del temple, com «d’aigua aturada» en l’expressió del poeta en un dels seus versos. Aquest espai invita al recolliment, l’arquitectura serena d’aquest indret convidava l’infant a la contemplació de la Mare i el Nen en braços, el jovenet es meravellava amb la claror que desprèn el rostre de Maria que transcendeix la talla de fusta i que li farà escriure d’adult: «Secreta ambaixadora d’un ordre/ que relliga el terrestre i el celeste,/ l’humà i el diví, el cel i la festa,/ que modesta/ de presentar-vos, senzilla, a la vinya!». Maria, doncs, com la més pura imatge del que és la religió mateixa: un cordó umbilical, un llaç d’unió que relliga els dos móns que també som els éssers humans quan ens contemplem en la doble naturalesa de matèria i esperit en comunió.

L’ermita del Vinyet està documentada des de l’any 1174, l’antiga imatge de la Mare de Déu del Vinyet era del segle XII-XIII. Durant la Guerra Civil va ser enterrada per preservar-la..., però la fusta va quedar molt malmesa. La imatge actual és obra de Pere Jou. Ho recorda el net David Jou: a deu metres de l’habitació on va néixer encara hi ha els models de la marededeu del Vinyet que va fer el seu avi patern. Els vincles amb el Vinyet són, doncs, estrets, tant per la proximitat sentimental i la importància cultural de la festa que s’hi celebra cada 5 d’agost, com pel seu profund sentit espiritual: la celebració del misteri cristià de l’Encarnació de Jesús en Maria. És per aquest motiu que al final del recull dels poemes dedicats al Vinyet en la seva expressió tant popular com culta, David Jou inclou en el conjunt un apartat amb dues pregàries marianes: l’Ave Maria i la Salve Regina, i un himne, el Magnificat: «Magnifica la meva ànima el Senyor/ el Déu de l’Alfa i de l’Omega/ del Déu del temps i de la història...» És justament el misteri de l’Encarnació el que desborda la biografia de Maria.

Llegint els poemes de Celebració del Vinyet, de David Jou, he recordat dos versos de Novalis, que diuen: «Et veig amorosament representada/ en mil imatges, oh, Maria!». Catalunya és una terra de marededéus amb noms diversos segons el lloc. A Sitges Maria té el nom de Vinyet.