El Retaule de Mir Geribert, Princep d’Olèrdola o el comtat del Penedès

La figura del noble Mir Geribert ha emergit els darrers temps amb força en reconèixer-li la seva importància en la configuració del Penedès històric. La figura del comte Mir Geribert ens transporta a la Catalunya als voltants de l’any 1000 amb la repoblació de les terres penedesenques que han estat reconquerides als àrabs.  Olèrdola és la ciutat més important i de la ciutat emergeix la figura de Mir Geribert, net del comte Borrell II i que estava en possessió de les terres de bona part de l’Alt Penedès. Mir Geribert va tenir diversos conflictes amb la mateixa església per la propietat de diverses terres. Al llarg del segle XI i a diversos llocs d’Europa, es van produir assalts de nobles contra els poders polítics establerts en el que va ser batejat com a revoltes feudals. Al sud del comtat de Barcelona, Mir Geribert, un noble i senyor de castells del Penedès, va desafiar el poder del comte Ramon Berenguer I entre 1041 i 1058. 

Mir però va ser un personatge que es rebel·là contra el comte de Barcelona del moment i es proclamà Príncep d’Olèrdola i així va actuar durant uns anys malgrat acabi reconeixent l’autoritat del comte de Barcelona i com a penyora del perdó del comte lluità contra els àrabs que encara es movien per les terres de l’Ebre,

Mir Geribert doncs es pot considerar el comte que va unificar i donar carta de personalitat política al Penedès i la seva capital Olèrdola.

La figura de Mir Geribert ha estat estudiada històricament, novel·lada, ficcionada i per tant té diversos registres des de l’òptica literària.

Ara ens arriba en forma teatral a través del Retaule entès com l’evocació escènica de fets històrics, llegendaris o religiosos.

La història aquest cop és narrada i debatuda pels propis protagonistes a partir de la mà literària d’en Bienve Moya i el Josep Tort que amb els seus coneixements i la seva destresa formal generen un text molt interessant pel fons del mateix, per les formes, pels diàlegs i també perquè donant la paraula als protagonistes de la història ens hi fa apropar molt més i entendre raons i comprendre conviccions.

I això és pot fer amb habilitat perquè els autors coneixen, han estudiat i treballat a fons la figura de Mir Geribert.

Josep Tort és nascut al sí d’una família arrelada al Penedès, ha rebut l’herència de la curiositat històrica i de l’estima pel territori. La seva implicació a la comarca l’ha portat a assumir diverses responsabilitats polítiques, sindicals i culturals, a les quals, més tard, ha afegit una afició innata per l’escriptura. És autor dels llibres Mir Geribert, el príncep rebel i “Ermessenda. El tresor de Carcassona”, Ermessenda la Comtessa mare, Ermessenda La dama de Girona. Va treballar en la celebració del Mil·lenari de Mir Geribert i alhora és fundador, com el mateix Bienve Moya, del col·lectiu Mir Geribert que aplega escriptors del territori del Penedès.

El Bienve Moya és gestor cultural. L’any 2009 obté el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la modalitat de Cultura Popular. Ha treballat per a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació del calendari festiu de la ciutat.

Ha estat director del Teatre Municipal de Vilanova i la Geltrú i promotor del Consorci de Teatres Públics de Catalunya i de la fira internacional de circ Trapezi, productor del projecte d’investigació sobre la música popular Socatalà, membre de l’equip directiu de Festcat (Escola de la Festa del Departament de Cultura de la Generalitat) i membre fundador del col·lectiu Els Altres Andalusos, que aplega catalans d’origen andalús.

És articulista a L’Avenç, Cuadernos de Pedagogía, El Temps, Fiestateatro, El Periódico, El País, Avui, Ara, etc., i fa guions per al programa de ràdio Imaginari, rondalles i llegendes catalanes (Catalunya Ràdio), premi Càmera del Consell Audiovisual Mundial (París).

Té una extensa bibliografia i destaca el seu treball sobre les llegendes ha generat tota una àmplia bibliografia que constitueix avui una referència pels estudiosos del tema.

Alguns dels seus títols: Llegendes urbanes i narracions suburbials, Llegendes del Penedès i els valls del Garraf, Una mà de sants. I El contes del Penedès i darrerament Cada dia és festa i ara aquest sobre figures mitològiques.

Col·labora també habitualment a l’Eix Diari.

L’obra ens porta els actors principals de la història, Mir Geribert, Ermessenda de Carcassona, l’Abat Oliba, Berenguer Ramon, Ramon Berenguer, Sanç d’Olèrdola que són els personatges que històricament estan relacionats amb el conflicte que va suposar que Mir Geribert aspirés al màxim de riquesa i poder d‘Olèrdola davant el comtat de Barcelona. Aquesta gesta de Mir no és un fet aïllat sinó que a la resta d’Europa també hi havia en aquells moments batalles entre la mateixa noblesa per espolsar-se el damunt tuteles de determinats comtes en els seus territoris. Mir Geribert doncs es pot considerar el noble que va unificar i donar carta de personalitat política al Penedès i la seva capital Olèrdola. La proclamació de Mir com a “Príncep d’Olèrdola” al 1041 i que s’envoltés d’una cort de laics i clergues no va agradar al comte de Barcelona. Aquets gest, inaudit en aquells moments, va generar un conflicte territorial i familiar.

Aquí en el diàleg que s’estableix entre els personatges coneixem les raons i arguments que porten a Mir a la seva proclamació i també els arguments dels seus detractors. 

El llibre també té personatges que sense formar part de la història central ajuden a contextualitzar els fets i donen explicacions pertinents per fer més fàcil d’entendre els moment que es vivia i les circumstàncies que portaren els fets explicats en el text.

Està pensat el Retaule per ser representat amb una certa litúrgia, amb presència de músics i personatges que enllacen les escenes i conformen les necessàries explicacions ambientals i també cal la presència de públic que ajudin a crear una atmosfera que ens porti de nou a fer present a un dels protagonistes de la nostra història, Mir Geribert i la seva proclamació com Princep d’Olèrdola que per extensió volia dir en aquell moment del Penedès.

El llibre porta així mateix molta informació dels personatges, dels reals i del de ficció, registre i indicacions per la seva representació.

Molt interessant escoltar les veus dels nostres protagonistes polítics  i territorials de l’any 1000 és conèixer també la història, la llegenda, els fets i les seves conseqüències.

Llenguatge molt acurat per donar prestància a la narració i unes formes dramàtiques prou originals. El text tot i ser una obra literària i per tant amb una certa ficció i recreació fruit de la creativitat dels autors manté una rigorositat històrica impecable.

No estaria de més que algú s’animés a representar-la. Espais històrics n’hi ha...

I tanca la representació un monòleg de Mir Geribert que ja entreveu el seu final i  conclou dient :

“Avui reprovat pel meu parent -fart de poder -. He d’abandonar la vida perquè visqui la meva nissaga. Però no moro del tot, es podrirà el meu cos moridor, però viurà la sang del meu hereu. Demà seré llegenda”.

Profètic, Mir Geribert  és llegenda i aquest Retaule de Bienve Moya i Josep Tort  ens la mostra d’una manera, atractiva, amena, singular i molt interessant.

El Retaule de Mir Geribert, Princep d’Olèrdola o el comtat del Penedès
Bienve Moya i Josep Tort
Crisol Edicions
Ateneu Mogenc
Portada Oriol Garcia Quera
Moja, febrer del 2024