Comiat Àngela Blanch

A la matinada del 25 de març, ens ha deixat la nostra benvolguda companya Maria Àngela Blanch Rosich, l’Àngela. Membre de l’Assemblea de Catalunya a Vilanova i la Geltrú i militant des de la dècada dels 70 del Partit Socialista Unificat de Catalunya i d’Iniciativa per Catalunya Verds.

L’Àngela, incansable malgrat la seva edat, fa pocs dies encara compartia amb nosaltres el debat preparatori per a l’Assemblea Nacional d’ICV. L’Àngela, ha estat una lluitadora incansable pels drets democràtics i nacionals i pel socialisme; defensora de l’igualtat de les dones, defensora de la llengua i cultura catalana, la seva persona era, és i serà un dels referents del PSUC i d’ICV a Vilanova i la Geltrú.

Maria Àngela no t’oblidarem mai!

Maria Àngela Blanch Rosich, nascuda a Vilanova i la Geltrú el 18 d'octubre de 1926. Als 16 anys treballà a la fàbrica tèxtil vilanovina Murillo i Freixa; posteriorment treballà a la fàbrica tèxtil de Marqués S.A. cinc anys, i al mercat de Sitges com a peixatera quinze anys i, a un supermercat a Sitges, la resta. Militant del PSUC, manté la seva militància política a ICV.

Roman, el marit de l'Àngela, havia anat voluntari a la Guerra Civil amb el POUM. L'amistat de Roman amb Baptista Subirats, militant del PSUC, permeté a l'Àngela assistir a inicis de la transició a una reunió de militants del PSUC a una casa de camp a la carretera de l'Arboç, on va escoltar un discurs de Joan Rodríguez sobre la necessitat de donar suport a l'Assemblea de Catalunya i mobilitzar-se.

El pare de l'Àngela era republicà; l'Àngela no podia oblidar el canvi radical que va suposar l'escola republicana en la seva educació: "la meva lluita, al començar a posar-me en política, va ser pel dret de la gent que pogués estudiar i que poguessin fer el que van perdre, perquè va ser molt greu el que vam perdre, eh!" [14.21A]. L'Àngela recorda "aquells nanos" de l'escola republicana que "eren eminències" i que després de la Guerra Civil els veia obrint rases al carrer, "i encara si els donaven feina: a aquesta gent els van arraconar." [14.43A].

L'Àngela no va abandonar el seu inconformisme davant un règim que havia destruït tot allò que estimava en la seva infantesa. I aquest inconformisme la portaria a mobilitzar-se políticament. "A mi em deien molt, quan anava a les manifestacions, si no tenia cap més feina." [15.00A]. Entrà, junt amb el Roman, a formar part de l'Assemblea de Catalunya a Vilanova. "Jo no diferenciava el PSUC allavons. Més aviat em semblava un agrupament de gent que estava en contra de la dictadura i que anàvem a lluitar per Catalunya, però allà hi havia barrejat gent." [16.51A].

"No distingeixo, però en acabat les meves idees eren més d'esquerres. Em semblava que la gent del PSUC eren més progressistes, que tenien més clar la idea de què havien de ser les escoles. Ja començaven a parlar de l'avortament; això no ho tenien gaire clar, ells. Jo ho tenia molt clar, jo que havia vist tantes dones que s'havien provocat l'avortament i alguna havia mort o havien quedat malament." [18.21A]. "Aleshores, ja va ser quan em vaig posar a la política, vaig començar a posar-me al costat d'ells." [19.51A]. "Jo vaig triar el PSUC. Em semblava que també era gent que potser no eren molt creients [catòlics]. Em vaig equivocar perquè hi havia molt de creients a dintre. Però, bueno, els que eren creients eren molt liberals. Sóc totalment agnòstica." [21.20A]. "Potser també feia els companys que vaig trobar: la gent que vaig trobar em van acollir molt bé, sobretot el Joan Rodríguez, llavors el Pep González; vam anar fent coneixença i bé, ja no em vaig moure." [21.42A].

-Hi havia dones dins el PSUC a Vilanova a la segona meitat de la dècada de 1970? "Moltes. Més aviat perquè els seus marits hi eren." L'Àngela recorda però que n'hi havia algunes que tenien iniciativa pròpia. Entre aquestes "hi havia una consciència feminista, molt, massa, potser una mica massa. Jo tampoc, potser, no estava massa d'acord en aquest tema, potser perquè jo sóc més vella. Volien un canvi tan radical que jo tampoc ho havia viscut." [30.15A]. "El homes no ho tenien gaire clar, evidentment: encara eren bastant masclistes en aquell moment, però deien que poc a poc havien de canviar." Segons l'Àngela, amb el temps els militants del PSUC per convicció personal assumiren la defensa "que les dones havíem d'agafar el nostre lloc." [35.17A].

-Àngela: trobava a faltar una iniciativa dins el partit a Vilanova a favor de la llengua catalana en aquell període abans de les primeres eleccions democràtiques? "Sí, la trobava a faltar. Alguns es tombaven una mica; el Pep González no es va tombar mai, sempre va dir que ell parlaria i cada cop més parlaria català als actes públics del partit i més després que hi va haver allò[1] al pavelló d'esports. Nosaltres ens ho vèiem venir. N'hi havia algun més que estava ofès. A nivell polític es va reafirmar que aquí es parlaria català. Això que alguns militants no tinguessin consciència que el partit era nacional català i que defensava la llengua catalana em molestava molt, a mi. Jo, després, vaig pensar que les coses anirien canviant, que amb el temps aquesta gent aniria canviant; i sí, han canviat bastant. Aquí, al local d'ICV, no es parla mai en castellà." [41.30A]. A nivell de direcció local es donava suport a l'ús del català. L'Àngela recorda el secretari local, Joan Rodríguez: "sí, sí, ell impulsava que es parlés el català." [42.09A].

"Jo tenia referència que el món havia de fer un canvi, sí, clar! Jo buscava un referent democràtic." [46.45A]. Per a l'Àngela el referent d'un canvi no eren els països del socialisme real. "Clar! El PSUC es diferenciava del PCE per una pràctica política democràtica. El PSUC s'havia obert més a la societat." [47.50A]. "Que lo de Rússia ja vèiem que hi anava a fracassar, que tampoc era el que ens havia il·lusionat. Però sí que va ser una referència en el passat." [48.18A].

-Àngela: hi havia presència de les dones dintre dels òrgans de decisió del partit? "Sí, sí. Parlaven bastant, vull dir, la Natatxa parlava bastant, i la Isi, la Marina... a veure, hi havia més gent, és que ara no me'n recordo, però hi havia més dones." [49.45A].

-Recorda els resultats de les eleccions generals del 15 de juny de 1977? "Sí, molt. Hi vaig anar d'interventora allà a la plaça dels Cotxes, allà al col·legi aquest; d'interventora, sí. El PSUC obté mig milió de vots i vuit diputats. A mi em semblava que era poc. Em semblava poc pel moviment que s'havia fet, la gent que havia estat a la presó. Em semblava que encara havien de ser més. Jo el trobava molt injust, aquell resultat, oi!" [52.10A].

Testimonis. PSUC de Vilanova i la Geltrú. 2011. Manel Claver Roso

(1) El pavelló d'esports, ple a vessar d'assistents a l'acte final del PSUC a la campanya electoral de les eleccions generals de 15 de juny de 1977: l'històric militant del PSUC Josep Pardell, que parlava en català, va ser increpat per un assistent proper a ell per canviar al castellà el seu discurs. Josep Pardell va demanar disculpes, va canviar al castellà i seguidament part dels assistents van començar a marxar.