Fukushima - Catalunya, tant lluny, tant a prop

La Xerrada sobre el desastre de  Fukushima Dai-ichi, del disabte passat al vespre a l’Ateneu Vilanoví ens va aproximar la realitat de  l’accident més horrorós de la història, provocat per una central nuclear. A tres anys  de l’inici l’accident, encara no s’ha acabat: Diàriament es continuen abocant 400 tones d’aigua radioactiva a l’oceà Pacífc, i la contaminación ha arribat a la costa de nord-america. També està sense resoldre el greu problema de l’evacuació que s’ha  convertit en un campi qui pugui. Es calcula que hi ha més de 160.000 persones que no poden tornar a casa i no saben que han de fer. A més, caldria evacuar els menors fora de les zones contaminades. Però això xoca amb la normativa sobre les dosis de radiació absorbides en diferents llocs del Japó. Des de l'1 d’abril de 2012, el govern va re-organitzar les zones d’evacuació en tres nivells: la zona a on es preveu que la contaminació no baixarà fins a 20 mSv/any en un mínim de 5 anys; la zona a on s’espera que baixi a 20mSv/any en un temps inferior, i la zona que està per sota dels 20 mSv, a on es considera que la població hi pot tornar si ho vol. Cal saber que les dosis de radiació han canviat, de 1m Sv/any admés per la majoria de països del món, El govern japonès ha considerat que en cas d’emergència el podia apujar a 20m Sv/any.

La situació nuclear a Catalunya

A Catalunya funcionen tres reactors nuclears, Ascó 1, Ascó 2 i Vandellòs 2, tots tres a les comarques de Tarragona. Aquests tres reactors han tingut 221 avaries i problemes de funcionament entre setembre de 2005 i desembre de 2012. D’aquests problemes i avaries, 72 corresponen al reactor d’Ascó1, 87 a Ascó 2, i 62 són de Vandellós 2. La part més afectada en els tres reactors és l’edifici de control amb un 29,8% del total. Aquesta és la part més delicada, a on s’ubiquen tots els mecanismes que permeten el funcionament i el control de la reacció nuclear. La segona part més afectada dels tres reacctors és l’edifici de contenció amb un 24,4% del total. Allà hi ha el reactor nuclear, els generadors, el pressionador, les unitats de refrigeració i el nucli, a on passa la fussió nuclear.

Un quart d’aquests problemes i avaries (45 dels 221 del total, un 22%) no se sap a quina part dels reactors van passar, bé perquè l’empresa no ho ha dit, o perquè l’organisme encarregat de controlar-la, el Consell de Seguretat Nuclear, ho amaga. Les nuclears a Catalunya han tingut avaries en els darrers anys que van ser amagades durant mesos, en complicitat entre els propietaris de les centrals i el Consell de Segurertat. Es tracta d’avaries i problemes molt greus, entre les que compta la corrossió del sistema de refrigeració de Vandellós 2, l’any 2004; i una fuita massiva de particules radioactives d’Ascó, l’any 2008. A més, el funcionament “normal” d’aquests tres reactors aboca milions de partícules radioactives (triti) a l’aire que respirem i a l’aigua que consumim, any darrere any.

Aquests tres reactors nuclears produeixen 75 tones anuals de residus radioactius molt perillosos. Són residus que estaran actius durant centenars de milers d’anys per contaminar l’aigua, l’aire i la terra, i que no se sap què fer-ne excepte guardar-los en algun lloc. Les institucions polítiques de Catalunya (el Parlament i el Govern de la Generalitat) no han pres cap iniciativa per intervenir en aquest estat de coses. Mentre hi ha molts estudis que demostren que els tres reactors nuclears de Catalunya no són necessaris, que es podrien tancar de manera immediata, i que Catalunya no tindria cap problema de subministrament elèctric, ja que hi ha instal•lada potència de generació, de sobres. També hi ha estudis que demostren que Catalunya podria funcionar amb fonts d’energia 100% RENOVABLES (solar, eòlica, biomassa, etc.) reduint al mínim l’impacte que l’energia provoca sobre les persones i el medi ambient.

És curiós que l'única mesura que es planteja sobre el tema nuclear des de l’actual Govern de la generalitat i amb els partits polítics que li donen suport, és la creació d’un “impost” sobre l’energia nuclear que permetrà a les empreses mantenir-les funcionant tot el temps que vulguin. Com sempre, entenem que la iniciativa per impedir ser dependents de l’economia nuclear que ens imposen els poders que decideixen i els poders que governen, depen totalment del grau de convicció i de participació que estiguem totes i tots disposats a generar, mentrestant, esperem que per l’estat dels seus reactors nuclears, a Catalunya no passi el que va passar a Fukushima fa tres anys.