Sap llegir i escriure?

A principis del segle passat la majoria de la població era analfabeta i tenia un nivell cultural molt baix. Per a fer determinades feines, demanaven a la persona sol•licitant si sabia llegir i escriure i les quatre regles elementals de l'aritmètica. De tenir aquests coneixements se la considerava per damunt de la resta.  Era d'allò més normal. Com si ara, per accedir a un lloc de treball, ens preguntessin si tenim el carnet de conduir o el de manipulador d'aliments.

Anys més tard ja es parlava de 'gent de lletra' i 'estudis elementals' sense que una cosa ni l'altra quedessin reflectides en cap document.

Desprès de quaranta anys d'obscurantisme dictatorial entraven les primeres màquines d'escriure portàtils a les redaccions. Qui podia es duia la seva perquè la que hi havia per tots tenia una llarga tanda de pretendents amb la mateixa pressa per tenir acabada la seva columna.

A finals del vuitanta, els primers plans d'estudis de l'època incorporaven la lectoescriptura i l'alfabet fonètic en un intent de donar facilitats a l'aprenentatge i incorporar la lingüística a nivell usuari. - Aquest nom cóm s'escriu? - Amb “gue”! - Les bromes sovintejaven entre els que ho havíem après d'una altra manera.

Fa quatre dies, tot passa molt de pressa, arribaven les noves tecnologia i les xarxes socials. Recordo haver demanat a un usuari d'aquests pous de cultura que em traduís a “llenguatge màquina”: “Quan de temps sense saber de tu! Què ens podríem veure? Una abraçada!” L'encàrrec va ser respost amb una immediatesa sorprenent i cinc signes ortogràfics. Aquests ..!.. Seguits de JA, JA, JA! Home, fins ací podíem arribar, vaig pensar, Si el que ens agrada és no saber què fer, tenim una sèrie d'andròmines de fàcil conversió en joguines que creen hàbit i dependència sense parió.

Ara no cal saber llegir i escriure. Ni sumar, restar, multiplicar o dividir. Per això estan les màquines que llegeixen soles, tradueixen malament i fan complicats algoritmes amb unes gràfiques fascinadores. Amb saber clicar, copiar, enganxar, xatejar, fer la llista del Caprabo i emprenyar enviant “whatsapps” a les quatre de la matinada, ja en tenim més que de sobres. Ah, i posar emoticones! Aquests icones que fem servir per expressar les nostres emocions envers els altres.

Segons com ho vegin, tot plegat, ens podria fer quedar la mar de bé sinó fos perquè la realitat ens posa en evidència: continuar tant analfabets com el 80% de la població de principis de del segle XX. Ens agradarà sentir-nos-ho?