Educació

L'educació, ara

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L’educació és una eina per fer la ciutadania lliure i autònoma, i només una ciutadania amb capacitat crítica pot construir una societat millor. La Declaració dels Drets Humans reconeix el dret a una educació i formació generalitzada i constant al llarg de la nostra vida, on tothom tingui accés a una preparació adequada.

Necessitem una educació del segle XXI per al segle XXI, conscient dels límits del nostre planeta, que fomenti el respecte i la integració de les persones. Es tracta doncs de conscienciar i educar en valors ètics associats a la solidaritat, el respecte, la convivència, la no violència, l’esperança, la  veritat, la llibertat, l’esforç, la participació, la justícia i la felicitat amb un mateix i amb el seu entorn.

Parlem de prioritzar la dimensió humanística de l’educació, dirigida a la realització com a persona dins una civilització, accedint al màxim d’iniciativa i de responsabilitat, desenvolupant totes les potencialitats (afectives, intel·lectuals i humanes), permetent adaptar-se a les noves realitats i amb els instruments necessaris per al seu ple desenvolupament en una societat igualitària, i adquirint els coneixements teòrics, valors ètics, emocions, components socials i actituds per què aquesta persona conegui, comprengui, habiti i millori el món en què vivim.

Malauradament, en 40 anys de suposada democràcia, l’educació no ha estat així. L’atur, la manca de vivenda, de drets, de recursos, d’igualtat d’oportunitats, la corrupció i la poca vergonya, les desigualtats culturals, socials i econòmiques, la consolidació d’una casta política o la manipulació dels mitjans de comunicació demostren que moltes coses no s’han fet o s’han fet molt malament.

Tant la intromissió d’interessos partidistes i mercantilistes, com les retallades de drets i recursos humans i materials, com la destinació de diner públic a l’ensenyament concertat o fins i tot privat, com les tendencioses proves de Competències Bàsiques o informes PISA, com les lleis que concentren tot el poder educatiu dels centres únicament en el seu Equip Directiu o la reducció a la mínima expressió de la implicació de les famílies als centres educatius, i altres perversions de l’actual “sistema educatiu”, han estat decretats per la Generalitat de Catalunya (amb el vist-i-plau de CiU i ERC), junt amb el PSOE/PSC i sobretot amb el PP. Entre tots ells estan fent lo seu per denigrar fins al nivell més baix un suposat sistema educatiu que segurament continuarà sent públic i gratuït, sí, perquè així sempre podran dir que existeix i quedar bé de portes enfora, però un sistema educatiu que serà d’una qualitat molt inferior a la necessària i desitjable, o al menys, el justet per crear els esclaus laborals de l’Europa que vindrà a deixar els seus diners a la marca Espanya o Barcelona. Un suposat sistema educatiu que crea mà d’obra barata, manipulable, obedient i potser fins i tot orgullosa de tenir una misèria de feina, si és que tenim la “sort” de tenir feina.

Exactament així és com pensen els que ara tenen el poder, aquesta és l’educació que pensen que ha de correspondre a un país on uns quants privilegiats (adinerats, formats i informats, crítics i preparats) sotmeten i s’aprofiten d’una immensa majoria sense recursos, ni prou formada ni prou informada, que pot preferir abaixar el cap i que algú els mani abans que decidir per ella mateixa, perquè ni podrà, ni sabrà, ni estarà preparada per fer-ho.

Haurem d’anar en compte amb l’educació dels nostres fills i filles, perquè estarem d’enhorabona i ens felicitarem si podem canviar la tendència política actual envers l’esperada recuperació i regeneració dels drets socials bàsics per la ciutadania, però si no pensem en la formació dels que hauran de mantenir i millorar aquest canvi, això serà pa per avui i gana per demà. La casta podrà i potser haurà d’acceptar cedir el govern un temps, 4, 8 o 12 anys, però fa temps que està sembrant les bases per tornar a tenir el poder i disposar-ne impunement, en un futur no molt llunyà, perquè estan convertint l’educació, la bona educació, l’educació de qualitat, en un luxe a l’abast d’uns pocs privilegiats.

 

José L. Madueño  (Consell Ciutadà PODEM VNG)

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local