Vull fumar-me un porro i que ningú em miri!

El Setembre de 2014 es va presentar al secretari general de l’ONU l'informe que instava a abandonar el fracassat camí de la lluita antidrogues i posar especial atenció en la prevenció. L’informe el firmen, entre d’altres, l’exsecretari general de l'ONU Kofi Annan, Mario Vargas Llosa o l'espanyol Javier Solana.

Tracten la drogodependència com un problema de salut i no com un delicte. Legalitzar, en un primer pas, la marihuana i la fulla de coca, amb l’objectiu d’enterrar les màfies i assumir el fracàs de la lluita contra el narcotràfic. Com a alternativa aposten per fer un major èmfasis en aspectes de salut pública, despenalitzar el consum i regular la compra venda de drogues, especialment del cànnabis.

Ara que es debat la regularització dels locals de consum de cànnabis a Vilanova és un bon moment per obrir el debat i trencar vells estigmes que pateix aquest col·lectiu. En un exercici de maduresa social, aquests col·lectius han trobat en les associacions un refugi on, pels associats, suposa un punt de reunió on poder satisfer les necessitats de consum, en un ambient privat, sense menors d’edat i defugint del mercat negre.

Aquesta regulació ha d’estar creada sota criteris de salut pública i oferir solucions a la ciutadania tals com: donar cobertura a tots els consumidors de Vilanova amb l’objectiu d’apartar el cànnabis del carrer, dels menors d’edat i els no consumidors; poder oferir cànnabis en òptim estat, higiènic i de conservació, garantint una bona qualitat pel seu consum; informar i sensibilitzar del riscos associats al consum de cànnabis, dels seus efectes i conseqüències entre els consumidors; apartar el cànnabis de punts de distribució d’altres drogues.

Pels fonaments estatutaris d’aquestes associacions i els codis de bones pràctiques que recullen les diferents federacions, des de les associacions es treballa des d’una òptica de prevenció de riscos, prohibint l'entrada als menors d’edat.

Si finalment s’implementa una normativa molt restrictiva, dificultarem excessivament la implementació d’aquests projectes a la nostra ciutat i no obtindrem els beneficis que podria aportar una òptima regulació, podem apreciar també, que, una normativa restrictiva encareix excessivament els projectes limitant l’accés només aquells col·lectius amb el suficient capital econòmic per fer front a la reforma i obtenció de la llicència, convidant a implantar-se màfies o col·lectius de fora la ciutat.

Les associacions de consumidors de cànnabis són i han de ser projectes d’un caire associatiu defugint d’interessos econòmics, dirigits sota estrictes criteris socials validats democràticament amb l’únic objectiu de crear circuits tancats de consumidors on puguin consumir les substàncies sense suposar un problema per a ningú.

Rafel Ramon
Cap de comunicació de l’Associació Cannàbica Vilanovina (ACV)