Joy: El nombre del éxito

No deixen de semblar-me certament peculiars les pel·lícules de David O. Russell.

D'una banda, la seva tasca per bussejar en certes situciones particulars o individualitzades de calat interiorista.Per altre, la seva certa superficialitat que gairebé sempre et sol deixar insatisfet o satisfet a mitges.

Sense anar més lluny exemple del primer, El costat bo de les coses. Exemple del segon La gran estafa americana.

Situo a JOY, més a prop de la primera però amb matisos, ja que es tracta en la pràctica d'una història unipersonal on la resta d'actors pul·lulen simplement per la pantalla per omplir buits insubstancials inclòs un De Niro que no se sap exactament per quin motiu i amb quina finalitat apareix en realitat en aquest projecte.

En El costat bo de les coses existia més coralitat.

Jennifer Lawrence que dóna vida a una simple treballadora que va fer fortuna a la telebotiga nord-americana, actua i sobreactua al llarg d'aquest recorregut fílmic per camins i senders a batzegades entre l'America real i l'America del somni americà, i on realment si pots triomfar com en tot arreu, sempre algú estarà disposat a amargar-te la festa per que no aarribis al teu objectiu..Sabem que l'enveja és patrimoni de la humanitat encara no l'hagi reconegut la Unesco.

El problema d'aquesta pel·lícula és que no dóna cap sensació d'estar ben embastada i s'assembla amb excessiva freqüència a un relat impulsat a cops d'efecte o de batzegades per cridar l'atenció de l'espectador, molt més que un guió ben desenvolupat i resolt. La interpretació de la protagonista malgrat certes excentricitats de tot punt inncesarias, resulta bona i convincent, digna de tot elogi i premi. Llàstima que aquest exercici fílmic quedi a mig camí en una polsegós desert, tan polsegós que just un s'albira un fuita de nitidesa quan l'aire bufa.

Tampoc acaba de convèncer l'aparició de Bradley Cooper que resulta excesivente tardana després dels primers quaranta-cinc minuts inicials un esglaó per sota de la seva magnífica interpretació a El costat bo de les coses.

No vaig en definitiva a entretenir ni martiritzar més ningú amb unes línies que resultarien també inncesarias. Tampoc m'ha motivat la cinta ni em sento motivat a escriure per escriure.

Es tracta al capdavall de la historieta molt vista d'una heroïna americana que va aconseguir el seu somni, la història més gran per ella mai explicada, però potser i ens ve cansant, que el cinema americà a falta d'enginy i inventiva ens expliqui historietes personals que malgrat tenir el seu mèrit ja no ens interessen ni ens commouen en excés.

El cinema és màgia, il·lusió, fantasia però també imaginació traslladada a un paper, a una pantalla. Menys comptar vides alienes i més utilitzar el cap per enginyar. Vaja és només un consell.

JOY
USA 2015
124 m.
5/10