Spotlight

Amb l'Església hem topat. Aquest seria una frase manifestament il·lustrativa del que aquesta pel·lícula tracta. De més candent actualitat si considerem els recents successos coneguts aquests dies a l'escola dels Maristes Sants-Les Corts de Barcelona, ​​i que continuen posant de manifest, que alguna cosa un cop més, segueix no funcionant correctament en aquesta societat.

Periodisme d'investigació pur i dur per desemmascarar una trama de capellans pederastes que campaven al seu aire per Massachusetts, Boston, des de mitjans dels anys 80 i la revelació va posar cap per avall a principis de l'any 2.000, l'estament eclesiall nord-americà i a més a més, va remoure consciències a nivell mundial.

Aquest projecte cinematogràfic que guanyi o no l'Oscar a la millor pel·lícula, ja avanço és la millor pel·lícula de totes les nominades, ens aporta i ens acosta a cent vint-i vuit minuts a un exercici d'estil, el del director, fulgurant, vibrant en la seva claredat expositiva i en la seva fórmula de denúncia sistemàticament progressiva, per desembocar en diverses premisses evolutives que ens condueixen a les antípodes de les consciències d'aquella societat, la bostoniana, que coneixia d'aquests excessos delictius però que va preferir fins a determinat instant mirar cap a un altre costat.

Ciutadans, poders públics, periodistes i església còmplices tots en una societat temorosa, i relativament poc poblada on els amiguismes i els favors recíprocs en petit comitè, van permetre aquesta ignomínia que acabo delatant a molts capellans delinqüents, per als que dubto fins i tot que el propi Déu pogués perdonar.

La pel·lícula, il·lustrativa, de ritme àgil i fluid, centra el seu major metratge en la redacció d'un diari que va causar el cisma amb les seves publicacions, i on de nou i després de Birdman, Michael Keaton torna a brillar al costat de Ruffalo. Bon guió, bona progressivitat i tensió. Molta ambivalència en els discursos comparats i un enfrontament final davant l'estament eclesiàstic que al final amb ajudes estimables del propi estament va aconseguir enderrocar les estàtues amb peus de fang, provocant la dimissió de la màxima autoritat purpurada.El triomf de la veritat davant els excesos d´un capellans que s´han refugiat darrera l´Esglessia per delinquir moltes vegades amb ajuda o si més no consentiment del Vaticà.

En contra d´aquesta cinta ,potser certes reminiscències de pel·lícula televisiva, lo que per sort resulta poc important davant aquesta exhibició expositiva valenta, sincera i honesta.No és una gran pel·lícula, però sí una bona i molt interessant cinta, encara que una mica previsible i mancada de la necessària tensió dramàtica fins extrems que no s'assoleixen en cap instant però que en tot cas mantenen l´espectador fixat a la butaca.

Pel·lícula d'indispensable visió, i insisteixo, la millor pel·lícula de les nominades. Millor, molt millor que El Renacido amb DiCaprio, a qui sembla que aquest cop sí, aquest Oscar al millor actor que tant li han furtat, l'hi donaran per una pel·liculeta banal, quan en altres ocasions i a títol invididual ho mereixia molt més.

El pitjor encara és que aquesta pel·liculeta, El Renacido és candidata a dotze estatuetes i si guanya la principal, sens dubte alguns hauran de demanar urgentment hora al metge.

SPOTLIGHT.
USA.2.015
128 m.
7/10