Viure en una ciutat dormitori

Porto gairebe cinquanta anys a Vilanova, tota una vida. De petit, tot i que vivia prop de la plaça del Mercat,  m’adormia mirant el reflex del far projectat a la paret de l’habitació. Tant a la Festa Major com en temps de la Fira, quan anava a dormir a casa l’avia, sentiem les atraccions instal·lades a la plaça de les Casernes i per Carnaval els envelats. Vaig dormir molt temps sota el “carrillon” de la Caixa del Penedès del Mercat. Els dissabtes, a les quatre de la matinada ja se sentia feinejar els paradistes, soroll de furgonetes, ferros que cauen, crits, etc.

Crec que s’ha de distingir entre sentir i escoltar. Pots sentir les campanes del campanar i no saber quina hora és, o pots escoltar-les i contar les campanades. Jo sento la radio i a estones escolto el que diu un tertulià o una cançó o un acudit. Pots sentir els roncs de la teva parella quan dorm o pots escoltar-los, si els escoltes pot ser que algú acabi dormint al sofà.

Ja fa anys que durant les matinades de Festa Major, penso que un dia ens portaran a tots al “quartelillo”. Algú s’ha preocupat de mirar si la normativa o les ordenances municipals contemplen el fet de passejarse de matinada pels carrers de la ciutat amb gralles i tabals? Segur que no hi ha un vuit legal on es pot agafar l’advocat d’un veí emprenyat?

Quan busques un lloc on viure, mires la zona, si el carrer és molt de pas, si hi ha transit rodat, quins establiments l’envolten, de quins serveis disposaras, el tipus de veinat, etc.

No és questió de ser VTV o no, és questió de voluntat, d’integració a un entorn, a un tarannà. Vilanova no és una ciutat dormitori, és una ciutat viva que fa coses i hi conviuen col·lectius i associacions que fan coses, organitzen actes, concerts, fires, festivals fins i tot s’hi fan castells, etc. I aquí hi ha la riquesa del nostre poble, perque no ens enganyem, Vilanova és un poble, el nostre poble!