El infierno verde

Qualsevol film d'Eli Roth autor de les dues entregues de Hostel, s'espera amb especial interès. Interès òbviament per als aficionats al gènere i ningú més, per que per descomptat el tràfec de sang, vísceres i altres additius al respecte és més que notable.

En el present supòsit ens trobem davant d'un grup de reivindicatius ecologistes avesats a la salvació de la tala d'arbres en determinada vessant de l'Amazones.

Tot sense dubte el més lloable i meritori. El problema rau en el fet que l'avió en què viatgen s'estavella en lloc inadequat i cauen presa dels caníbals.

Aquest projecte de Roth no decep però òbviament tampoc entusiasma.Té bons moments de tensió creixent especialment l'accident d'avió, per  posteriorment entrar en una infinitat de situacions aterridores per a estómacs a prova de bomba on tot és previsible i progressivament dificíl de suportar.

Roth ret homenatge a altres clàssics del gènere com Holocaust Canibal, encara que el film és sens dubte menor recordant en ocasions a un telefilm barat de sobretaula evasiu que evita qualsevol instant de relaxament o becaina.

Caldrá estar  atents als nous projectes de Roth, un clàssic del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges que sol entusiasmar fins i tot amb vàcues exposicions però fidel sempre als seus principis aterridors.

Poca cosa més es pot dir d'aquest exercici fílmic de gènere sense pretensions ni aspiracions que el d'un entreteniment molt malsà on increïblement hi ha algun toc d'humor molt molt negre.

No passarà a la història, ni la del cinema, ni del gènere. Per amants del terror amb vísceres i amants de la degustació de tot tipus de carns encara rares o inhabituals.

USA .2013
103 m
5/10