#Queixar-se

Queixar-se és un esport aparentment barat que requereix molt poc esforç. Es practica des del sofà, en la tribuna, mentre et prens un cafè o fumes un cigarret. No requereix de durs entrenaments posat que ho portem imprès en els gens com si del pecat original es tractés. Existeix tanta competència entre els seus practicants que ningú que sapiguem s'ha plantejat convertir-ho en esport oficial. Necessitaria d'una Vila Olímpica exclusiva. Tots donem la mínima per classificar-nos en una hipotètica competició d'aquestes característiques.

La queixa és un acte reflex que posem en pràctica els éssers humans per evitar responsabilitzar-nos i enfrontar-nos a alguna cosa que requereix una solució. Arribem amb summa facilitat a engegar aquesta forma de resposta. La considerem senzilla perquè el nivell que demostrem en la seva aplicació és molt alt, no obstant això, tot en la vida té un preu. Tendim a menysvalorar els costos que té queixar-se i a més fer-ho per tot. Connectem el ventilador per repartir la porqueria lluny de la nostra zona de confort en la qual ens sentim segurs. En realitat, el que estem fent és crear malestar, primer a nosaltres i després al nostre entorn. Per tant, ens situem molt lluny de millorar gens i molt prop d'empitjorar-ho tot. L'aparent consol que genera la queixa té la vida molt curta i acaba sense deixar rastre com el plor de les ploraneres professionals. Just en sortir del funeral.

La teoria de l'evolució demostra que el desenvolupament de les espècies genera canvis en la seva configuració en la mesura de les necessitats d'adaptació a l'entorn. De tal forma, els peixos van desenvolupar aletes per nedar en l'aigua i les aus ales per volar pel cel. Amb la queixa succeeix el mateix. La reiteració del seu ús pretén que uns altres assumeixin la responsabilitat que de forma natural ens competeix a nosaltres, per tant, finalment acaba per incapacitar-nos estancant-nos en el fang del problema que no assumim.

Un primer pas potent és obrir la porta per valorar les nostres creences permetent que deixin de ser alguna cosa estàtica i inamovible. En fer-ho ens estem permetent establir dubtes en els criteris que apliquem en la gestió de la vida. Ens donarem espai perquè entrin altres opcions. Apareixeran alternatives útils donant nous enfocaments a les coses.

La major part de tot mai és impossible i la resta en algun moment deixarà de ser-ho (per twittear). És una qüestió de temps i d'obstinar-se a mirar això que passa des d'una direcció probablement equivocada. Per molt que fastiguegi, un succés entre dos, mai és responsabilitat d'un solament. Quan la temperatura baixa i el fulgor del primer moment desapareixen, els cels s'obren i la calma arriba. En aquest instant es pot germinar la llavor veient coses diferents invisibles fins a aquest moment. Tinc una proposta fàcil d'activar. Què tal si comencem per agrair?

És senzill posar la balança col·locant en un costat queixes i en l'altre agraïments. Com de les queixes ja hem deixat clar que som experts i el catàleg és gairebé infinit, les deixem de costat. Anem a treballar el costat dels agraïments. Comencem pel d’estar vius, el tenir un llit on dormir, un sostre protector, una roba que ens vesteix, un desdejuni, un esmorzar, un berenar i un sopar cada dia, la cerveseta amb els amics, el cafè de la xerrada, un doll d'aigua potable calenta amb la qual endreçar-nos, un professor que ens ensenya, un metge que ens guareix o un amic que ens consola. Fins i tot alguna cosa aparentment tan prosaica com un rotllo de paper higiènic que ens manté nets quan és necessari. Segueixo?... és una pena oblidar tantes coses bones. Queda bastant clar el costat de la balança que pesa més. Llavors, si això és així, A què esperem per agrair?... doncs no ho fem perquè ho hem obviat i amb això hem restat la importància que mereix. Donar-li la volta és tan fàcil com començar a fer-ho somrient més. Està demostrat que practicar el somriure ens apropa a estats de felicitat. Obstinar-nos a negar-ho ens avinagra en la més absoluta estupidesa. Solucionar-ho parteix des d'una actitud proactiva de responsabilitat personal.

Quan una queixa t'assalti mira de connectar-te amb alguna cosa que puguis fer per contrarestar els seus efectes. Tal vegada no sigui la solució perfecta però està garantit que fer-ho et farà sentir infinitament millor. Guany per a tu, utilitat pels altres i un resum d'agraïment a l'univers.