Bienvenidos a Grecia

Aquesta pel·lícula mai hauria existit, sense la crisi que aquests anys està assotant a Europa, i concretament, en aquest episodi a la crisi grec-alemanya, on bona part de capital o inversions monetàries es van derivar d'Alemanya a Grècia amb la consegüent fallida donada la greu situació de l´economia grega .

Aquesta pel·lícula el pla amable i de sorna és una bona mostra d'això. L'arribada d'un impertèrrit i hieràtic funcionari alemany a una illa grega per verificar la destinació de capital alemany per finançar (un hospital i una planta energètica) unes inversions gregues és el punt de partida d'aquesta pel·lícula sense pretensions més enllà de la de fer-nos riure .

Per descomptat, els diners de les inversions han anat a butxaques no autoritzats i els objectius consensuats entre alemanys i grecs, brillen per la seva absència.

La pel·lícula, per suposada alemanya, descriu a aquests com seriosos, formals i complidors. Mentras els grecs són ganduls, tunants, vividors i capaços de comprar cabres perquè facin i roseguin  el que vulguin amb l'únic objectiu de percebre subvencions comunitàries.

Curiosament el estirat funcionari alemany queda enamorat de l'illa i dels seus habitants, s'enamora d´una ciutadana i passa a engroxir la llista de peculiars vilatans.

La pel·lícula transita a la recerca del riure, però més aviat arriba com a molt el somriure, especialment quan es parla del funcionari i el seu cap rapat com Pep Guardiola, i això succeeix al llarg de dues ocasions en el film.Poc destacable quant al restant metratge tan ben intencionat com insuficient.

Poc a dir fet i fet d'aquest film, que en algun instant recorda per la seva estructura i plantejament a fórmules semblants a Benvinguts al Nord, o Benvinguts al Sud, però que queda a anys llum de les mateixes, de la seva gràcia i de la seva subtilesa, per que ni els actors estan brillants ,ni el guió éstà prou treballat, i per que existeix en un atabalament de personatges i situacions que acaben en una borratxera d'escenes successives gairebé sense lligam i que denoten que qualsevol intent és bo per fer riure a l'espectador. Però de tant forçar les estructures s'acaba trencant el motlle que les sosté i tota queda en un tràfec accelerat d'anades i vingudes sense lligam, on tot val, i acaba produint un desgavell superlatiu.

S'agraeix l'intent innocu i sense ínfules de crear escola, però el resultat no arriba als mínims necessaris.

ALEMANIA 2.015
89 m.
4/10