Madame Bovary

Cinquena adaptació cinematogràfica de la majestuosa novel·la de Gustave Flaubert el text va veure la llum al 1.856.

Després de Renoir, Carlos Sclieper (versió espanyola) Minnelli i Chabrol li arriba el torn a la present l'any 2.014 que arriba a les nostres pantalles de la directora francoamericana Sophie Barthes.

La pel·lícula és circular (l'escena inicial i la final són la mateixa) i ens presenta la coneguda història de felicitat, frustració, desolació i mort d'Emma Rovault per matrimoni Emma Bovary, una jove educada en els més rancis ancentros conventuals del seu temps a la qual busquen en matrimoni molt propi d'aquelles èpoques, en aquest cas a un metge, i que veu retallades les seves ànsies d'actuació i de llibertat fins a la seva més mínima expressió.

Va ser Bovary una avançada al seu temps? O senzillament va ser una dona vulgar en mans d'uns o altres homes amb els quals mitigar el seu avorriment i la seva falta d'expectatives de tota índole.

La pel·lícula no pren part afortunadament per cap tendència i es limita únicament a il·lustrar en un entorn de màxim naturalisme i lluminositat (excel·lent fotografia del company en la vida real de la Wasikowska) on la figura sempre emergent de Wasikowska omple la pantalla de principi a fi com ja va succeir en ella en altres heroïnes llegendàries de la literatura portades al cinema com ara, Alicia a través del mirall, Jane Eyre i la Cimera escarlata més recentment.

Rellevant aparició del també sempre inpirado Paul Giammatti per a una pel·lícula on l'actriu protagonista amb variats registre que van des de la tranquilitat fins a la frustració per acabar a la desesperació ens transporta durant tot el metratge pels tortuosos camins llibertaris de la recerca de la felicitat, de una vida que va poder ser però que mai va ser en realitat.

Excel·lent també el vestuari i com queda esmentat el disseny de producció.

En contra seu i més enllà de la destacada actuació de la protagonista, la directora no és capaç de transmetre'ns la pulsió i intensitat necessària que un relat d'aquestes característiques precisa i ha de proposar, amb la qual cosa i més enllà de les seves inflexions en general moderades , en cap instant es transmet el clima necessari de dramatisme que la novel·la comporta, i es deixa en mans d'un personatge el fil conductor de tot el relat en una sola veu mentre la successió de personatges en general masculins que desfilen en pantalla, són mers comparses d'una situació progressivament involucionista en la vida de l'Bovary la seva descripció dels quals  i coneixement en profunditat mai ens arriba en la mesura puntual  per a una comprensió profunda global del relat.

Bovary és Wasikowska i Wasikowska i el disseny de producció és Bovary. Una cosa semblant al film Altamira per posar només un exemple. Molt embolcall per poca substància.

En qualsevol cas, l'escenificació fílmica d'un referent en la literatura mundial femenina o masculina, sempre és d'agrair.

Aquesta versió sens dubte no és la millor de les ja exhibides però com menys i malgrat les seves limitacions o mancances, constitueix una bona pedra de toc com a mínim per reivindicar que el concepte de llibertat abans, ara i després, és de tot punt innegociable i que qualsevol opressió o escapçament ha de ser esfondrat amb qualsevol arma a l'abast i això fins i tot amb aquelles que no siguin estricatmente legítimes o convencionals.

Bovary ho va viure en les seves carns. Va viure incompresa i presa del seu temps i de les seves contradiccions i hipocresies. Va morir per la llibertat i en llibertat.

FRANÇA 2.014
118 m.
6/10