Espias desde el cielo

Una altra d'aquella pel·lícules que sense ser desconeguda perl seu elenc interpretatiu, ha funcionat de meravella el boca-orella. Per que aquesta no és una pel·lícula de guerra ni sobre la guerra, sinó sobre un dilema moral important, un dilema que obre un ampli ventall de debat ciutadà on qualsevol opció de les dues existents és plenament legítima, però on a la vegada no em crec que un país com Estats Units, en guerra permanent amb enemics buscats i no buscats, tingui alhora dilemes morals a l'hora de prendre importants decisions transcendents.

La pel·lícula amb molta informàtica i drons per tot arreu, es debat entre no reduir a cendres a uns terroristes amb arsenal explosiu proper a atemptar per no matar una nena innocent que ronda pels voltants, (n'hi duen danys col·laterals) o bé per contra executar l'acció, matar la nena innocent i en contrapartida salvar vuitanta vides.

L'opció sembla clara, o fins i tot molt clara, però aquesta pel·lícula ens aproxima a una disquisició que durant dues hores ens aporta tipus tot de premisses, des de les més humanitàries fins a les més mesquines, aquelles on els polítics, els de la pel·lícula i per desgràcia i en general els de tot país prímen els seus interessos per sobre dels ciutadans als quals representen.

Raons, confrontació moral i política durant dues hores que en algun instant ens semblen un tant excessives per a una acció monòton que sempre és la mateixa si bé el guió és molt elaborat i ben trenat. Excel·lents interpretacions de la incombustible Helen Mirren i últim treball del ja desaparegut Alan Rickman, a qui va dedicada la pel·lícula. un d'aquells actors que sempre han complert en qualsevol treball, especialment en caracteritzacions de personatges malèvols o histriònics en general més secundaris que principals.

Pel·lícula en definitiva recomanable on l'aportació fonamental és l'obertura a aquest dilema moral i ètic que constitueix sempre el sacrifici legítim (o no) de vides humanes en una acció militar i el debat expositiu centra la totalitat d'aquest projecte.

Podria certament reduir-se el debat, ampliar probablement l'acció unívoca de la pel·lícula, i encara que jo m'apunto a aquest debat , no em crec que sigui en realitat tan prolífic en les altes esferes militars americanes arribat el cas com se'ns s'exhibeix en pantalla, resulta un exercici molt entretingut en format thriller d'alló que succeeix gairebé diàriament a l'Iraq, Afganistan o zona propera i on els americans maten com a conills a qualsevol que resulti sospitós.

Si políticament no resulta rendible o resulta certament negatiu a nivell electoral, sempre es podrà manifestar que els morts eren terroristes i que el que l'hospital atacat amb malalts morts en l'atac, en realitat era un centre d'ensinistrament terrorista.

Amèrica segueix sent diferent, per al bo i per al dolent. És la gran paradoxa d'un país de molta hipocresia, on no es pot blasfemar però es venen armar com llaminadures.

La pel·lícula ni deixa indiferent, ni pretén per fortuna adoctrinar ningú.I és molt d'agrair.

USA 2.016
102 m
6/10