Tot canvia, però el transport al Penedès Marítim ho fa molt poc

El món gira i les circumstancies canvien, fins i tot per tenir allò que ja tenim, hem de canviar. Això és un fet que hem de considerar. En tot cas nous temps impliquen noves oportunitats i nous reptes. Per exemple, aquest any se’n parla molt del fenomen Airbnb a Barcelona, però cal recordar que al Penedès Marítim ja patim les seves conseqüències des de fa dècades, en el nostre cas amb el turisme de cap de setmana, que ha canviat les dinàmiques de la zona i en molts casos per a pitjor: només cal veure els moviments per fer-nos una zona “de descans”, tot i que la majoria no hi estiguem d’acord. Però sembla que hi ha coses que no canvien, i cal que ho facin!

A començaments d’any, es va obrir la L9Sud, una línia que hauria de servir també per a que els municipis del Penedès Marítim tinguessin accés molt més ràpid a l’aeroport i al món. I haig d’usar el condicional perquè tot i els requeriments fets des del territori, no tots els trens de la R2Sud fan parada a El Prat de Llobregat. Dit clarament, aquesta nova línia no ens a aportat gairebé res. Seguim requerint anar a Barcelona-Sants o fer 2 transbords, en tot cas un viatge des de/cap a Cunit hora i quart com a mínim quan es podria fer en menys d’una hora. I seguim sense poder anar amb transport públic cap a pols de treball com són la Zona Franca o la Fira. Si és cert que Vilanova i Sitges poden gaudir d’aquest nou enllaç, però per què conformar-se amb un tren cada 30 minuts podent tenir-ne un cada 15 minuts? Per què la Generalitat no vol fer aquest canvi?

I sobre altres no-canvis... com ha canviat Vilanova i rodalies des del anys 40 i abans, oi? Allò que era camp ara és urbà (no vull entrar a valorar ara si aquest canvi és bo o dolent), o a on hi havia una fàbrica entre el centre i la platja ara hi ha espais per a la ciutat. Doncs bé, la polèmica de la L3 i L4 de Vilanova no és una qüestió legal sinó de manca de capacitat per adaptar-se a les noves realitats. I qui ho impedeix n’és l’extensió quasi automàtica de les concessions pel Decret 128/2003. Aquest decret fa que en matèria de serveis d’autocars haguem de romandre a començaments de segle XX (a on tenim la concessió Querol – Vilanova i la Geltrú i fillola com articuladora de la nostra zona), amb pegats i fins al 2028! (informe ES 03/2010 de l’Autoritat Catalana de la Competència). I és que n’hi ha més conseqüències. Per exemple, a partir del Setembre els mateixos municipis que no tenen accés al aeroport, també estaran orfes de transport públic a la nit. La línia nocturna tornarà a acabar a Vilanova i a Vilafranca i si en tenim a l’estiu n’és per un nou pegat. Finalment em pregunto si les línies exprés són un nou pegat que ens pot tornar comprometre el nostre futur. Potser cal que abans de recuperar altres concessions, es comencin per les autocars.

Cal que la Generalitat se n’adoni de que el Penedès Marítim necessita actualitzar la seva xarxa de serveis de transports públics ja. I dic la Generalitat perquè a excepció de les incidències per la manca de manteniment d’ADIF (que no són poques), la resta són competència exclusiva de la Generalitat i la seva no resolució/actuació és indicatiu de manca d’interès.