Polièdric Eduard Toda

La personalitat polifacètica d’Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941), un home de tarannà brillant i dots de seducció, amb bona planta, intel.ligent, curiós, que parlava idiomes i els que no sabia els aprenia amb una espectacular facilitat, va desplegar els seus talents en diverses àrees culturals i geogràfiques.

En el seu mester com a cònsul, Eduard Toda va viatjar a la Xina, Egipte i Sardenya (a l’Alguer va descobrir que s‘hi parlava català), entre d’altres indrets. Amb posterioritat va viure a Londres, on va treballar a l’empresa privada i va fer bastants diners que després va gastar amb generositat. Toda va ser un gran mecenes.

Eduard Toda va deixar testimonis escrits dels seus periples, descobertes i estudis realitzats. La bibliografia d’Eduard Toda és extensa. Fins al 30 de setembre se’n pot veure una mostra al Centre de Lectura de Reus amb motiu de l’Any Toda. Aquest any en fa 75 que el prohom va morir a Poblet.

Eduard Toda i Güell va ser cònsol, historiador, escriptor, egiptòleg, bibliòfil i restaurador d’Escornalbou i Poblet. En definitiva: un intel.lectual i activista de cap a peus. Però l’intel.lectual i viatger Eduad Toda, tan actiu en el camp cultural, es mostra també un controvertit personatge de novel.la, la seva vida va ser ben agitada. Es pot resseguir el seu itinerari vital i cultural en el recorregut visual de l’exposició Eduard Toda i Güell, un reusenc polièdric, que es podrà veure fins al 7 de gener de 2017.

Inaugurada el 30 de juny al Museu de Reus, aquesta tan esplèndida com didàctica exposició Toda que val molt la pena visitar, ha portat i porta aparellades un seguit de conferències a càrrec d’especialistes com Jaume Massó, que en una primera hi va oferir una visió de la vida privada d’Eduard Toda i en una segona va parlar de la seva relació amb Antoni Gaudí, reusenc com ell i amics d’infantesa.

Ara, amb el programa a la mà, llegeixo que Josep Padró parlarà de Toda com el primer egiptòleg català; Eulàlia Jardí parlarà de Toda i la seva relació amb la Xina; en una primera conferència Assumpció Estivill es referirà a la relació d’Eduard Toda amb les biblioteques, i en una segona conferència es referirà a la seva activitat com a professor de l’Escola de Bibliotecàries (durant la dècada del 1920, Escornalbou va ser un lloc de formació de bibliotecàries). En el seu dia, Jordina Gort va parlar de la biblioteca personal d’Eduard Toda, així com de les seves lectures i influències literàries. A finals d’any, en la seva conferència Montserrat Comas es referirà a la relació d’Eduard Toda amb Víctor Balaguer i l’esperit de la Renaixença.

Per a consultes d’aquestes activitats.

I és que Eduard Toda, prototip del català viatger i universal i d’esperit inquiet, quan va tornar a casa va continuar obrant sense desmai, amb una capacitat de treball fabulosa. La mort el va trobar restaurant el monestir de Poblet. Abans havia restaurat el castell d’Escornalbou, on va viure. Tasques de gran envergadura patrimonial i econòmica, que potser no s’han agraït prou.

De la vida i l’obra d’Eduard Toda i Güell n’hem pogut apreciar molts detalls en el tan interessant com exquisit documental Les 7 vides d’Eduard Toda, realitzat per Ramon Masip, Toni Orensanz i Manel Vinuesa, que el passat 9 de setembre es va projectar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amb l’assistència d’un públic nombrós.

Aquest documental, molt atractiu visualment i que serà itinerant, aporta el testimoni de persones que han estudiat la seva obra, o que coneixen el personatge. Egiptòlegs com Josep Padró; especialistes en el personatge com Jaume Massó; intel.lectuals i estudiosos com Montserrat Comas, Oriol Pi de Cabanyes, Jordina Gort i altres; monjos del monestir de Poblet i la seva néta Teresa Toda, etc. En aquest documental es repassa una vida excepcional, gens adotzenada, plena de ziga-zagues, així com es fa un escandall de la ingent tasca intel.lectual i operativa d’Eduard Toda, que deixa el públic bocabadat.

Cal recordar que una de les peces egípcies més importants del Museu Balaguer és la mòmia de la petita Nesi, juntament a la col.lecció de peces egípcies que Eduard Toda va llegar a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Eduard Toda i Víctor Balaguer eren amics. El mateix Toda va escriure el catàleg de les peces de la col.lecció egípcia, on descriu els objectes que va donar a la Biblioteca-Museu de l’amic.

Durant tot el mes de setembre, en l’espai La Vitrina de la Biblioteca Balaguer es pot veure una petita mostra amb les fotografies que Eduard Toda va fer durant el viatge a Egipte, alguns manuscrits dels textos que aquest mateix any de l’expedició (1884) va publicar a la premsa espanyola, la transcripció dels jeroglífics que després van il.lustrar Son Notém en Tebas, així com altres llibres importants que va escriure sobre aquesta estada a Egipte: A través del Egipto i La muerte en el antiguo Egipto. Joies bibliogràfiques llegades a la Biblioteca Víctor Balaguer com la mòmia Nesi és la joia egípcia llegada al Museu Víctor Balaguer. Ho tenim al costat de casa. I els visitants a peu de l’estació de tren de Vilanova i la Geltrú.