Inferno

Em pregunto sovint importants raons econòmiques al marge, per quin motiu o necessitat, una primera pel·lícula necessita d'una segona, d'una tercera, i successives. Normalment i excepte molt poques i honroses excepcions el resultat sempre sol anar a pitjor.

El Codi Da Vinci sense ser una gan pel·lícula, resultava nova, fresca i entretinguda. Angels i Dimonis la continuació, una mica menys, i ara Inferno és un pas més enllà al mateix però a pitjor.

Vagi per davant, que el millor de la pel·lícula són les emblemàtiques i universals vistes d'enclavaments immortals de Florència, Venècia i Istanbul que són revisitades amb el pretext de desenvolupar-hi la intriga fílmica. La presència d'un important repartiment el seu millor complement complement.

Però malament anem si entrem en una sala de projeccions i ens han de lliurar un manual d'instruccions per seguir el que veiem a la pantalla perque fet i fet aquest film no és altra cosa que una persecució per evitar la venda d'un virus que pot provocar la destrucció del món. Una intriga de per si simple i senzilla que hauria de ser i es fàcilment intuible.

Lluny d'això, Inferno, ens situa en un laberint de situacions complicades a qual més retorçada i impossible amb un Tom Hanks drogat i sedat mig film amb cara de pomes agres, amb bons i coneguts companys de repartiment, amb un rerefons d'excessiva irrealitat i amb un tràfec de persecucions i fugides que no acaben de quallar en cap instant però estan bé endolcides per les fenomenals vistes turístic-arquitectòniques que resulten impagables.

Massa rutina, excessiva linealitat en el relat amb pocs o nuls girs, amb trampes en el guió d'escassa credibilitat, flashbacks que res aporten i una certa desgana en l'enfocament i manera de filmar aquests enigmes jeroglífics, el que li conflueix en una realització maldestra, confusa i realment arbitrària en no poques ocasions.

Dona la sensació com si fos un film d'encàrrec per a una data prevista, rodada amb cert atabalament i que tan sols la presència de rutilants estrelles i paisatges pot pal·liar o que d'una altra manera, podria haver estat un daltabaix monumental.

USA 2016
121 m.
5/10