La brigada d’Anne Capestan

Una nova autora de novel·la negra que ha aixecat molt interès entre els experts per la seva originalitat en la composició de la novel·la i també per la combinació entre humor, investigació, perills i un conjunt de policies pel que ningú donaria ni un “duro” però que resolen alguns casos oblidats i tancats en fals . . Lectura que enganxa per la combinació entre el misteri i l’humor.

Sophie Hénaff és una figura emblemàtica de la revista Cosmpolitan a França, on té una columna d'humor anomenada «La Cosmoliste». Va desenvolupar part de la seva carrera com a humorista en el cafè-teatre L'Accessoire, a Lió, abans d'obrir al costat d'una amiga Li Coincoinche, un bar per a jocs de taula. Després d'aquesta aventura va decidir dedicar-se al periodisme. La brigada d'Anne Capestan, guardonada amb el Premi Polar en Séries 2015 i el Premi Arsène Lupin de Literatura Policíaca, és la seva primera novel·la, que està sent traduïda a diversos idiomes.

La novel·la parteix d’un supòsit francament peculiar i original. La direcció de la policia decideix crear un brigada policial amb un seguit de  policies que no poden acomiadar però que sembla que ja no tenen cap utilitat, han esdevingut com un gra al cul. Així ens trobem amb un seguit de “polis” cadascun d’ells amb la seva capacitat com a professional però amb un càrrega afegida que els ha marcat clarament. Des del policia al que els seus companys consideren “gafat” ni que ningú vol treballar amb ell ,fins un bon policia però que la seva afició al vi i ha fet perdre al confiança del seus superiors, i entremig alguns elements interessants, una comandant que s’ha dedicat a fer novel·les dels seus casos i ha triomfat a la televisió i això li ha suposat una certa marginació entre els companys, a un bon policia que en saber-se la seva condició d’homosexual va ser també rebutjat . En fi un mosaic ampli i divers que sembla difícil d’encaixar i encara més sembla més que difícil, impossible de que puguin fer la seva feina, feina que tampoc és que interessi massa als seus caps. En definitiva una colla d’empestats i marginats , una combinació que pot arribar a ser explosiva. I al front de tot això hi ha la brigada Anne Capestan, una jove policia lliurada a la seva feina però també amb una poca capacitat per controlar la seva ira i les seves reaccions  davant d’algun fets.

En el seu darrer cas Anne Capestan va disparar mortalment contra un delinqüent que havia segrestat  a dos nens i es disposava a deixar-los morir de fam per fer algun anàlisi científic. Com van anar els fets són un dubte pels investigadors però es sospita que Anne va disparar sense cap mena de contemplació ni escrúpol quan el presumpte  segrestador suposadament la volia agredir. Va ser apartada del servei per mirar d’esbrinar el que havia passat del cert. La realitat és que va ser apartada i considerada com un element perillós dins del cos de la policia  

Quan acaba la investigació d’afers interns la  comandant es proposada pels seus superiors com a cap d’aquesta “peculiar” brigada, brigada que amb els elements especials que la composen també es troben que no tenen ni local , ni cotxes, ni armes, en definitiva condemnats a l’ostracisme i a passar l’estona burxant en caos que no han tingut mai cap solució policial.

Quan al brigada ja s’ha constituït i endrecen un vell local que els acaben donant comencen a treballar i recuperen casos d’aquells que per efecte de no haver fet una investigació corresponent o per quedar estancat en la investigació sense  més pistes afegides  no es van resoldre.

Entre aquest casos els criden l’atenció l’assassinat d’una senyora ja força gran que va ser trobada escanyada al sofà de casa seva i també la mort d’un jubilat assassinat d’un tret al riu. Amb paciència i amb una voluntat d’aplicar un sistema rigorós d’investigació, com una manera de reivindicar-se de nou i de guanyar autoestima, van fent un anàlisi de les investigacions que en el seu dia es van fer i buscant possibles errades i punts foscos que caldrà esclarir denou.

Per raons de la investigació i després de trobar-se molts camins sense sortida i topar amb moltes partes acaben trobant un fil que en seguir-lo trobem que entre els dos crims hi ha relacions que realment sorprenen i des d’aquells moments la investigació agafa un ritme frenètic per demostrar que els assassinats responen a una trama que va començar forces anys enrere en mig d’un naufragi d’un vaixell i amb participació de personatges que resulta sorprenent trobar-los en mig de la trama criminal que al cap de forces anys torna a posar-se d’actualitat amb nous morts que responen a la necessitat d’anar tapant els fets desencadenants de la investigació.

En mig de tot el procés  d’investigació al brigada es va consolidant i cohesionant per acabar formant un grup unit i amb la voluntat de tornar-se  a reivindicar com uns policies amb voluntat de superar els inconvenients i també de resoldre casos que per raons diverses havien quedat oblidats. 

En mig de la investigació la comissaria Capestan és conscient també que la seva investigació es també una mena de guerra encoberta i no declarada entre dos caps de la policia que sembla que hagin de passar-se factura per algun fet que la comissària desconeix però que acabarà sortint a  la llum fen bones les intuïcions que Capestan tenia .

Novel·la en que la combinació entre la investigació policial i la composició de la brigada  li dóna uns tocs d’humor que la fan ser molt original i alhora magnífica.

Tot plegat dóna un resultat magnífic.

La brigada d’Anne Capestan
Sophie Hénaff
Narrativa Internacional
Editorila Alfaguara
Barcelona 2016