Treball social

Un record per l’educador Miquel Gallardo

Miquel Gallardo. Abel Gallardo

Miquel Gallardo. Abel Gallardo

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Aquest estiu va morir a Bagà, al Berguedà, on hi vivia des de feina uns quants anys, en Miquel Gallardo, una persona que, al costat de la seva companya, la Trini Barceló, va deixar petjada al Penedès. En Miquel havia nascut a Vera (Almeria) l’any 1942 i va fer cap al Penedès als anys 1980, en un moment en que s’estrenaven els Ajuntaments Democràtics, en el que hi havia també una forta crisi econòmica i s’intentava abordar el suport social a qui ho necessités d’una manera nova, més fresca, amb més respecte per les persones i més efectiva.

El Miquel i la Trini van treballar de valent al Centre Obert de l’ Espirall, per encàrrec de l’ Ajuntament i amb estreta col·laboració amb l’Associació de Veïns. Recordo els seus plantejaments trencadors amb el que s’havia vist al llarg del franquisme a l’hora de treballar amb infants i adolescents; una feina que ha tingut continuïtat i que encara ara el centre, a les mateixes instal·lacions, dona suport a molts infants. Però la seva feina no va acabar aquí, sinó que a Castellví, on vivia, va tirar endavant el sac Xiroi, “el gran projecte” de la seva vida com li agradava de dir; era un centre dedicat a acollir menors amb greus problemes d’adaptació social, tenint els cavalls com a eina d’inserció a la societat. En aquest sentit van ser els introductors al país d’una tècnica que varen importar de països nòrdics i que està donant bons resultats actualment allà on s’aplica.

Però per ells això no era tant sols una feina sinó una manera de viure; per això varen acollir a casa molts adolescents, que ara ja de grans, varen donar-li el seu agraïment a l’acte de comiat que es va celebrar a Bagà. Després de treballar a Vilafranca ho va fer al que llavors era el Departament de Benestar Social de la Generalitat, intentant estendre la seva manera implicada de fer treball social.

Adéu amic Miquel, que cada any el 23-F em recordaves el que no volíem veure mai més. Adéu a una persona arrelada a la terra que va fer del treball social una manera activa de viure.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local