Política

85è Aniversari: on tot torna a començar

26è Congrés Unió. Eix

26è Congrés Unió. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El 7 de novembre de 1931, uns valents inconformistes van posar la llavor d’un projecte polític on el catalanisme i el humanisme van ser la resposta a les carències del context de l’època. S’ha reconegut, la funció i la importància estabilitzadora que Unió Democràtica sempre ha posat al servei de Catalunya i n’ha destacat la trajectòria de molts dels seus líders com Pau Romeva, Miquel Coll i Alentorn, i més recentment, Josep Antoni Duran i Lleida, qui fins fa relativament poc, era el líder més ben valorat no sols a Catalunya, sinó a la resta de l’Estat.

Avui, un dels Partits més antics de l’Estat, malgrat que no es trobi en el millor moment de la seva Història, segueix sent coherent amb els seus postulats, on els seus principis continuen sent més vigents que mai, prioritzant el seny davant la rauxa, defensant, malgrat la polarització existent, el diàleg, els ponts i el pacte davant el frontisme, exaltació , crispació i divisió de la nostra Societat viscuda els darrers mesos ; Societat que hem de reconèixer plural, i a qui s’ha d’oferir un Projecte comú i integrador per a la seva més àmplia i consolidada majoria. Creiem que en el context actual, la Societat catalana, més que mai necessita recuperar l’estabilitat i retornar als valors que han fet de Catalunya la regió pròspera que tots hem conegut i que fins fa poc gaudíem. 

Es per aquests motius que la militància d'Unió tenim la voluntat de continuar sent presents de manera activa dins la política catalana, i en aquest sentit, en la trobada del darrer Consell Nacional, la militància ha expressat, assumint la realitat actual del Partit, crear un nou instrument per donar continuïtat a les idees d’UDC , tenint com objectiu aprofitar el potencial espai polític del catalanisme moderat, integrador: El de la “Catalunya un sol poble”, la dels “7.5 milions”, la de Tots, tot definint els eixos del nou Partit des dels plantejaments que ofereix la Doctrina democratacristiana; un plantejament humanista que no s’identifica ni amb el liberalisme , ni amb la social democràcia.

La massa social d'Unió no es sent representada per cap altre de les formacions polítiques actuals i no agrada el panorama que aquestes ofereixen actualment i els atemoreix l’escenari polític que es projecte. Busquem construir una alternativa que permeti sortir del foc d’un Govern depenent de la CUP, però sense caure a les brases del que representa el Partit d’Ada Colau i les seves confluències, que serà la base d’un nou tripartit a la Generalitat, com tot sembla indicar.

I es que el context actual, el percebem de la següent manera: Des de l’Eix nacional, la CUP ha guanyat el debat polític. El “Procés”, se li ha escapat de les mans a Artur Mas i els Fets i la batalla de les idees que s’ha imposat, son els promoguts per la formació anarquista, qui, com va succeir en el passat, imposa la seva revolució a l’objectiu principal: en aquells temps, guanyar la guerra al feixisme; en l’actualitat, a la independència de Catalunya. Han imposat una determinada doctrina: la desobediència com a instrument de lluita política tornant a atrapar a ERC de l’error més tràgic del seu passat; Un Govern presoner del dictat del carrer, difícil de controlar, que aspira a destruir la legalitat establerta, mitjançant les institucions atribuïnt-les de competències que no ostenten i que provoquen la utilització final de la força per a qui ha de fer respectar la Llei. Seguir amb aquesta tendència, ens porta al caos i no als interessos de la societat catalana, on de manera injusta es sotmet a les institucions i mitjans públics a interessos partidistes. La postura actual del Govern i el seu soci està tensionant a la Societat de tal manera que ens fa evocar èpoques passades que no hauríem de tornar a reviure.

Des del punt de vista de la crisi econòmica patida, la cobdícia desmesurada d’unes entitats globals que ignoren completament els valors tradicionals de cohesió social i que només actuen en benefici propi, fa urgent retrobar allò que ens ha fet avançar des de les nostres arrels: S'han de reforçar aquells valors que ens han donat una cultura i identitat pròpia i un valor social que ha fomentat els valors del treball, el poble, la família i la dignitat com a persones. Davant l’extraordinari fenomen de la globalització, que ha entronitzat al mercat i ens ha dut a grans desigualtats, excessos i a taxes d’atur insostenibles, que hi podem fer?. Nosaltres creiem que la resposta passa per defensar els valors d’allò que anomenem el model d’Economis Social de mercat (ESM).

L’ESM, ideada als anys 60 pel ministre democratacristià alemany Adenauer, es basa en els beneficis del lliure comerç i la competitivitat. L’Estat però, ha de tenir una política activa contra els lobbies, monopolis i oligopolis, que atenten contra la autèntica llibertat de mercat en benefici propi. Aquest model defensa el creixement econòmic, la lluita contra la inflació i un baix nivell d’atur, però a diferencia de les tendències socialdemòcrates, defensa la propietat privada com a contrapès a un excés intervencionisme de l’Estat. La cerca del be comú com a eix coincident amb la doctrina social de l’Esglèsia, incideix en limitar els excessos del liberalisme i el capitalisme salvatge, així com els excessos del col·lectivisme en contra de la Llibertat individual.

Des de l’eix social, promovem el Humanisme. Jacques Maritain, el gran ideòleg de la democràcia cristiana a Europa va defensar el humanisme integral davant de el individualisme cada cop més rellevant a la societat.

El individualisme neix de la negació de qualsevol principi transcendent, posant el individu (que no la persona), al capdavant de tot. La Societat es avui més materialista, emocional i sentimentalista i individualista que en cap altre moment de la Història.

Avui assistim a la creació de nous partits, i el re posicionament d’altres, que reclamen ara el humanisme i l’espai de centre, presentant una còpia més o menys adaptada del que Unió sempre ha defensat. Molt d’ells han renunciat en el passat, al realisme, on, buscant l’emocionalitat, varen fer uns plantejaments sentimentalistes e individualistes del catalanisme que ens ha dut al punt de fer el ridícul més espantós. Molta gent veu avui amb tristesa com les baixes passions prenen forma en un “rufianisme” o en un “grabielsime”, provocador i barroer i del que sentim vergonya aliena. Unió, no es un partit individualista, ni sentimentalista, sinó personalista que veu com la globalització neoliberal ens fa perdre el treball i ens minva les classes mitjanes. Vivim en un mon interdependent econòmicament que posa en mans alienes les nostres necessitats més bàsiques i ens fa ser indignament dependents. No volem ser dependents, però tampoc partícips d’una independència individualista i barroera que ens posi en mans d’aquesta globalització inhumana que s’imposa aniquilant les classes mitges que ens han donat el benestar que veiem perillar avui.

Hem de ser pragmàtics i defensar el nostre dret a decidir dignament com a poble i com a persones, fugint de dependències injustes i esclavitzants i estendre la ma a aquells que ara veuen que el camí que han pres ens porta al caos i defensen a la seva manera el que Unió sempre ha defensat.

Per tant, com que no renunciem a les nostres idees, creiem que cal construir una nova eina política sense tancar-se en el futur a buscar sinergies i a fer aliances amb altres formacions polítiques, per tant no ens hem de privar en absolut de la capacitat d’entesa des de la nostra pròpia personalitat diferenciada d’interlocutar amb altres expressions polítiques que estan o vinguin a aquest espai del catalanisme centrat i que està molt lluny del que estem contemplant els darrers dies ja que considerem que la Llei s’ha de complir, que les forces de seguretat han de ser respectades i que el poder judicial s’ha de mantenir independent; i per mantenir tot això, s’ha de practicar política i no agitació ni crispació que busca l’enfrontament, ni jugar amb les emocions i sentiments dels ciutadans

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local