La doncella

Proper dimarts dia 13  al Cine Club Sala 1 de Vilanova i la Geltrú

Guanyadora del premi del públic en el passat festival internacional de cinema fantàstic de Catalunya (festival de Sitges) La Doncella, és la història d'una carterista i un fals comte que tracten de comú acord robar una important herència a una senyora amb certes fragilitats i febleses mentals.

Es tracta d'una cinta amb gran disseny de producció, esteticisme i gust per les imatges, encara que un tant emocional i visualment retorçada.

La trama s'escenifica el 1930 a Corea ocupada per Japó, derivacions que en ocasions es referencien en pantalla tot i que l'espectador poc li aporta i menys l'atrau. Un exercici cinematogràfic i autoral molt personal del mestre Park Chan-wook, de cent quaranta-cinc minuts de metratge que s'intueixen  excessius.

Per que si bé la història i el seu desenvolupament en la primera meitat del metratge resulta molt ben elaborat i exposat tot i que amb extraordinari academiscisme en la seva visualització, amb les seves aportacions col·laterals en detalls annexos, amb progressisme, intriga, voyeurisme, dominació, sadomasoquisme, lesbianisme, i un desplegament de personatges d'allò més variat, una primera hora molt edificant en tots els aspectes, en la segona meitat del film, i en base a donar una nova volta de rosca a la mateixa història però aquesta vegada aportant major informació al desenvolupat de la mateixa trama, l'estructura narrativa es ressent, descol·loca, desubicua en certs instants i s'alenteix de manera innecessaria amb l'aportació d'algunes subtrames que en res afavoreixen la progressió de la pel·lícula.

No es tracta en cap moment de cap film fantàstic, ni de terror ni de ciència ficció. Simplement d'un thriller amb tota la dramatúrgia i cerimonial del cinema asiàtic no ja actual sinó d'antuvi, amb un esteticisme digne d'elogi, a la moda actual de comptar pel que sembla una mateixa història dues vegades o si més no en les seves parts essencials, per aportar més informació a l'espectador i donar-li un gir copernicà a la resolució o als perquès del que ha passat, però que comporta ineludiblement la possibilitat certa de gripar la narració o derivar cap a aspectes superficials o intranscendents que no es justifica la seva plasmació.

La pel·lícula es veu bé en els seus primers setanta minuts, però entra en una nova conjuntura més letàrgica i somorta en la resta del metratge amb una història global ben ambientada i perfectament traslladada a la pantalla, però que peca de la necessària fluïdesa que sí posseeix a la primera meitat. Una pel·lícula en dues parts, que són la mateixa, però la segona amb el motor certament gripat i amb un excés de minuts que haurien d'haver estat suprimits a la sala de muntatge.

La pel.licula es una adaptació d´una novel.la de l´escriptora britànica Sarah Waters , especialista al segle XIX en suspense, temàtiques homosexuals i pornografia .

COREA DEL SUD 2016
145 m.
6/10