Quan la irracionalitat regeix la forma d'actuar, no es va enlloc

La nit del 27 al 28 de gener de 2017 algú va fer un acte de vandalisme a la plaça de l’Afranquit de Masllorenç i va trencar el pi de les tres branques que allí hi havia plantat. Van trencar una de les tres branques i van partir la soca pel mig. Suposem que ho van fer amb la força de les mans perquè la soca està esqueixada. Era un pi molt jovenet, d’uns tres anys.

Aquest pi que han trencat es va plantar el dia 10 de setembre de 2014. Era l’any del tricentenari i es va plantar a iniciativa de l’Assemblea Territorial Masllorenç, responent a la crida que aquell any s’havia fet des de l’ANC del Berguedà a plantar-ne arreu del territori, ja que l’històric pi de les tres branques de Campllong, un símbol del catalanisme immortalitzat en el poema de Mn. Cinto Verdaguer, va patir també un acte de vandalisme el dia 13 de maig de 2014.

Es dóna la circumstància que el dia 26 de gener, al nostre municipi, celebrem la Festa de les Entitats del Patronat. Aquesta festa se celebra per commemorar la victòria de les tropes catalanes contra les de Felip IV en la batalla de Montjuïc, l’any 1641, en el context de la Guerra dels Segadors. I ja fa catorze anys que en aquesta data o en el cap de setmana més proper, al nostre poble es fa un acte cultural i un record de la nostra identitat catalana i dels nostres drets com a nació. No sabem si és una casualitat o si l’autor/rs ho han fet amb coneixement de causa però en el marc d’aquesta celebració local s’ha comès aquest acte vandàlic contra un símbol del catalanisme.

Al capvespre del 10 de setembre de 2014, quan es va plantar el pi, a la plaça de l’Afranquit de Masllorenç s’hi van reunir els membres de l’Assemblea Territorial, representants de les diferents entitats culturals del poble i representats de l’Ajuntament. Tots van tirar una pala de terra al pi que s’acabava de plantar i també va sortir una persona espontàniament del públic que va demanar per tirar una pala de sorra al pi en record de la seva difunta esposa, persona molt coneguda al poble pel seu dinamisme i pel seu patriotisme català. Simbòlicament, expressava l’esforç de tots els membres i entitats del poble, del present i del passat, que han treballat i treballen per mantenir i fer avançar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostres institucions catalanes.

Tot aquest esforç el pot trencar en un moment una persona malintencionada? No!

Han trencat el pi, però no podran trencar els sentiments de les persones.
Han trencat el pi, però no podran trencar l’esforç i el treball que desenes i centenars de persones fan cada dia.
Han trencat el pi, però no podran trencar la convivència, que malgrat les dificultats, entre tots ens esforcem per tirar endavant cada dia.
Han trencat el pi, però no podran trencar l’estudi, la lectura i la recerca que es fa cada dia per saber més detalls de la nostra història.
Han trencat el pi, però no podran trencar la cadena de complicitats de persones que cada dia es comuniquen, s’expliquen les coses, comenten, opinen i saben discernir molt bé el que està ben fet i el que està mal fet.

Hi ha molta, molta gent, que cada dia sembren, construeixen, planifiquen, fan recerca, fan comerç, treballen, investiguen, inventen coses noves i fan que el país avanci.

Quin contrast!

Quin contrast entre la gent que treballa de forma constructiva i sense fer soroll però amb eficiència. La gent que no s’ha d’amagar de res, la gent que, sense caure en la vanaglòria, cada dia pot anar a dormir satisfeta i orgullosa del treball que ha fet.

I la gent que actua irracionalment per trencar i destruir, la gent que no aporta res. Han d’actuar de nit, amagats, sense donar la cara.

Han trencat el pi, però en plantarem molts més.