Política municipal

Ser mare mentre fas de regidora

Maria Ferrerons 15-03-2017 05:09 Lectures 3850

Fa 8 mesos va néixer la nostra filla. Podria parlar moltíssim sobre com ens ha transformat la vida, em faltarien paraules per explicar la sensació d'enamorament permanent, d'aprendre dia a dia, de l'eufòria, de la felicitat, així com també de les contradiccions, d'una nova sensació de patir per tot i per res o de constatar que no puc amb tot. De concloure que no vull haver de poder amb tot.

Des de la meva vivència personal segurament no aportaria res de nou, tot i que de maternitats n'hi ha tantes com dones, però durant els últims mesos no he deixat de donar voltes a una parcel·la concreta d'aquesta vivència personal: com ho he de fer per compaginar la maternitat amb la meva situació, circumstancial, de regidora a l'oposició?

Ja des d'abans de parir, moltes persones (fins i tot desconegudes) van treure-li importància a l'assumpte donant-me idees com que podria donar pit als plens, que la criatura podria estar allà amb el pare o algú altre, o que tantes altres dones han estat regidores abans i també han sigut mares. D'entrada, els agraeixo l'interès i la bona voluntat, però crec que molta gent coincidirà amb mi si dic que ni és tan simple i fàcil ni he d'estar disposada a fer segons quins malabars familiars.

No explico això perquè tingui cap voluntat de justificar-me, sinó per exposar una situació amb la que segurament s'hauran trobat algunes mares (poques) que, com jo, són regidores a l'oposició (o potser al govern) i que la seva tasca com a tals es desenvolupa durant el seu temps lliure.

Deixeu-me que ho concreti: si fas de regidora amb una dedicació laboral determinada i, per tant, cotitzant a la seguretat social, tens dret, si la necessites, a baixa durant l'embaràs, així com també tens dret al permís de maternitat. Aquesta situació (poc) privilegiada es dóna si ets regidora de govern i tens aquesta dedicació reconeguda laboralment. Ara bé, si la teva dedicació com a regidora es concep en forma d'assitències a plens i comissions informatives, reps una retribució lligada a l'assistència a aquestes sessions.

Què ens passa a les regidores que durant aquests fatídics quatre anys volem ser mares? Doncs que, posant per cas, si durant els dos últims mesos de l'embaràs has reduit dràsticament la teva activitat pels motius que sigui i a aquest fet li sumes que durant els primers mesos de vida de la criatura no has assistit a plens i a comissions informatives, deixes de percebre la retribució de regidora corresponent.

En aquest punt vull fer alguns aclariments abans de seguir:

·primer, els permissos de paternitat i maternitat són ridículs, però si existeixen és perquè podem partir del consens que hi ha d'haver un període en què els pares i mares puguin tenir l'opció de dedicar-se plenament als seus fills, també si ets un càrrec electe;

·segon, la tasca de regidora no consisteix exclusivament en assistir a comissions i plens, va molt més enllà, i requereix estar contínuament al dia de tot allò que es cou dins i fora de l'ajuntament, reunir-te amb els teus companys i amb qui ho requereixi, assistir a actes,... i aquí no estic comptabilitzant la participació en altres espais transformadors fora de la institució;

·i tercer, la meva no és una denúncia per una situació personal, és una denúncia d'una situació col·lectiva (la meva retribució la dono íntegrament a la CUP i per tant no deixo de tenir uns ingressos amb els que comptava, però aquesta sí que pot ser la situació de moltes altres dones que, havent sigut mares, decideixen seguir sent regidores).

Per una banda, aquesta és una situació injusta que cal denunciar perquè, sent mares, la dedicació com a regidora (insisteixo, en el temps lliure) en aquest moment de la vida ha de ser més flexible que mai en lloc de penalitzar econòmicament la conciliació que bonament es faci. Per exemple, existeixen experiències en què el regidor pot exercir el seu vot al ple electrònicament, de manera no presencial, i aquesta és una possibilitat real que hauria d'estar extesa a totes les institucions. O es podria plantejar que altres membres de la candidatura no regidors poguessin assistir a comissions informatives.

I per altra banda, també cal criticar que no pots delegar les funcions del càrrec, donat que per llei aquest és personal, ni tampoc existeix l'opció d'una substitució temporal. Aquesta seria una fórmula que permetria que, durant el possible temps de baixa en l'embaràs i el de permís de maternitat, no es deixés de fer la tasca per a la qual t'han escollit. O dit d'una altra manera, que la feina que jo he deixat de fer no l'hagin de carregar els meus companys, sentint doblement la pressió d'abandonar un nivell d'implicació que no tornaré a assumir durant molt temps i la del traspàs d'una bona part d'aquesta responsabilitat als altres regidors del grup, si és que n'hi ha (la situació seria extrema en el cas de ser l'única regidora del grup).

Tot plegat no sembla que generi unes condicions gaire proclius a fer créixer la participació activa de les dones a la política institucional. És més, m'atreviria a dir que, amb la doble càrrega de la jornada laboral i les tasques de cures que seguim assumint les dones, segurament no cal sumar-hi una maternitat recent per acabar descartant l'opció d'incloure a la teva vida un tipus d'implicació política que passa per disposar i dedicar-hi temps lliure pràcticament cada dia.

Per acabar, compartint aquest text no pretenc gaire cosa més que contribuir a visibilitzar una situació que, pel seu caràcter personal, sovint queda oculta. I si a més comporta que es reobri un debat necessàriament continu a qualsevol àmbit on es vulgui acollir, millor. L'entorn familiar, el cercle d'amistats, els espais de militància, els de lleure, els espais institucionals,... qualsevol moment és bo per transformar l'imaginari col·lectiu i, així també, la realitat.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

Vaga de deures! És la fi de la civilització!

Jordi Larregola

Debatre sobre idees és un exercici que s'hauria de fer des de la presumpció d'intel·ligència. Tots estem subjectes a l'error però tots som persones prou madures per prendre les nostres decisions

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No