Per a començar: Que el número SIS deixi pàs a la número SET, si us plau

Crec recordar que el setè lloc de la candidatura de la Federació CiU a les darreres eleccions municipals, l’ocupava el David Montes Muñoz, senyor del què malgrat otorgarli la meva confiança en forma de vot, no en sé pràcticament rés. Diguemne què,  a la hora de votar, li vaig otorgar el benefici del dubte, per la sola raó de formar part de la candidatura de CiU. En el meu cas, es tractava d’un simple “acte de fe”, penso que el mateix va passar amb la majoria de votants de l’esmentada llista i per les mateixes raons que jo adueixo.

Com segurament  sabreu, aquest senyor va plegar del Grup Municipal de CiU la setmana pasada per anar a formar part del Grup de Regidors no adscrits, adulterant d’aquesta manera la voluntat expresada democràticament a les urnes per la majoria de ciutadans de la nostre ciutat. No ho va fer sól, ho va fer acompanyat per un altre Regidora militant de la desapareguda UDC, que era la número tres de la candidatura de la Federació.

Recordo també, que el número vuit de l’esmentada llista, l’ocupava la Marijó Riba i Huguet, persona de la que sí sé moltes més coses. Sé que va ser Regidora de Cultura en l’anterior Govern Municipal pel mateix grup de CiU, que és Llicenciada en Dret, que abans de dedicarse a la política municipal va ser una empresaria d’éxit, que la seva gran passió és la música, que té experiencia en la gestió de recursos públics i que, entre d’altres moltes coses, és una persona molt coneguda i reconeguda en la nostra ciutat.

Donat el fet de que d’acord amb la normativa electoral vigent, les candidatures són tancades , no vaig poder escollir d’entre tots els membres de la llista, els que més m’agradaven, així que deixant apart les meves preferències personals,  la Marijó Riba i Huguet no va ser escollida Regidora i en canvi, el senyor David Montes Muñoz, sí que finalment ho va ser, aixó sí, mitjançant la prèvia dimissió, de Gerard Figueras Albà, a qui va substituir.

Dit aixó, voldria fer unes petites i modestes reflexions sobre la situació que actualment s’ha generat amb la fugida del Grup Municipal de CiU d’aquests dos Regidors, i sobre les consequències polítiques que necessariament ha de comportar la seva decisió. Consequències a tres nivells: davant d’ells mateixos  i de la seva propia consciència personal, davant de l’electorat que els varem escollir i davant de tota la Ciutadania de Vilanova i la Geltrú.

En aquest sentit i en primer lloc, em proposo fer ,de nou, un darrer acte de fe per la meva part. Per aixó, parteixo de la base de que cap Regidor dels actuals, voldria formar part voluntariament  de la més fosca i triste història de la Política Municipal vilanovina; ni passar a la mateixa com un simple trànsfuga no adscrit, que no va deixar cap mena d’empremta del seu silent pàs pel Consistori, més enllà d’un sentiment de tristor, de fracàs i de rancúnia.

Val a dir que, si volem que la política sigui lo més clara i transparent possible, en un sistema electoral de llistes tancades, no ens hauriem de conformar amb que els motius d’un trànsfuga per a ser-ho, es facin públics un cop ja ha prés una decisió drástica i irreversible.  Crec que l’explicació hauria de ser exposada en públic abans de donar el pàs, precisament per la gravetat de les consequéncies que sen deriven.

En segón lloc, tots els Regidors/es tenen uns drets i unes obligacions. No tant sóls cal fer valer els drets, sino que cal ser responsable i cumplir també amb les obligacions que hom té pel sól fet de representar a la Ciutadania. Cal assistir a totes les reunions i a tots els Plens i cal estar preparat no tant sóls intelectualment, sino també a nivel de salut física i mental per poder assistirhi. Qualsevol situació que alteri la normalitat en aquest sentit, també ha der ser coneguda de forma clara i explícita. Si un Regidor està malalt, per exemple, i aixó impedeix el desenvolupament mínim de les seves atribucions, cal ser franc amb sí mateix, amb el propi Grup al que es pertany i asumir tota la responsabilitat i consequències personals i polítiques que es derivin de l’esmentada situació.

En tercer lloc, explicaré una anécdota ilustrativa per no ferir sensibilitats, cosa que ni pretenc ni és l’objectiu d’aquest article. Em vé a la memòria que fa uns anys, un avispat entrenador de basket va fitxar en una parada d’autobús de Fuenlabrada a un desconegut  què, amb el pás del temps  va arribar a ser un dels millors pívots que ha tingut mai aquest esport tant a Espanya, com a Europa. Va jugar i es va retirar al Barça amb molts éxits esportius. Es deia Roberto Dueñas i va ser reclutat a la porta d’un colegi.  En aquest càs el fitxatge va ser exitós, peró en la majoria de casos no acostuma a ser així.

Aquell entrenador va estar encertat, si bé tots sabem que el sól fet de ser molt alt,no garanteix ser un grán jugador de basket. Com tampoc assegura cap mena d’éxit, ni en l’esport  ni en cap altre ordre de la vida, el fet de ser reclutat a la porta d’un colegi. Es més, si Roberto Dueñas hagués fracasat, tot aquell colegi ho hagués sabut. Es el risc que comporta el fet de desafiar l’atzar permanentment buscant coses allà on lo normal és no trobarles. Vull dir que algunes decisions no es poden pendre amb lleugeresa. Cal compromís, cal ser més seriosos.

És per aixó, que hauriem de fer una crida a la responsabilitat de tothom, per tal de garantir l’aplicació del programa de Govern Municipal pactat pel Grup Municipal de CiU amb el PSC. Projecte què, en cap cas es pot veure posat en risc per escenaris posteriors propiciats per un parell de simples trànsfugues.

En aquest sentit, seria d’agrair que el número set deixés voluntariament pás a la número vuit de la candidatura de CiU. Probablement seria la millor manera d’anar recuperant el seny tots plegats, de donar estabilitat i solidessa al Govern Municipal  i de respectar la voluntat majoritaria dels electors.  Crec que Vilanova i la Geltrú hi sortiria guanyant amb la Marijó Riba i Huguet com a nova Regidora, lleial i compromesa amb la ciutadania i clarament identificada amb un programa de Govern Municipal majoritari. També crec que tots i totes estariem agraits a David Montes Muñoz, per la maduresa que demostraría, en un lloable acte de valentía individual i de servei a la Ciutat.