Un dinar un dia qualsevol

Una de les virtuts més interessants de la literatura de Ferran Torrent ha estat la capacitat per crear un món a l’entorn del País Valencià i el que ha anat succeint en els darrers trenta anys. Des de les trames de corrupció fins els esdeveniments socials o la relació de les classes populars entre elles i l’entorn, han estat motius en la narrativa de Torrent amb un resultat excel·lent i amb una capacitat de crear històries i de barrejar la ficció i la realitat de manera notable.  En algun  moment, fins i tot, pot acabar passant que  el que sembla ficció no és res més que una realitat tamisada pel novel·lista. Tot plegat ha aconseguit que temes que difícilment tindrien un seguiment massa seguit per part dels mitjans per les possibles interseccions entre els poders han quedat magníficament novel·lades en els llibres de Torrent. I en aquesta queda encara més palesat per com acaba el mateix llibre.

Ferrant Torrent és nascut a Sedaví i està considerat un dels escriptors més prolífic i popular de la literatura catalana contemporània. Va començar a estudiar Dret però en deixar-ho es va dedicar  a diverses i variades feines  fins  a dedicar-se plenament a la literatura. Torrent va fer una aposta arriscada per escriure en valencià i això també, malgrat el perill que podia representar, ha estat un dels seus valors i aportacions com a escriptor, la normalització del valencià coma instrument literari. La majoria de les seves novel·les tenen els trets de novel·la negra però ambientades al País Valencià i amb personatges peculiars la majoria de les vegades. Periodistes, policies, gent de carrer, empresaris, boxejadors, prostitutes, tots amb un punt d’extravagància  conformen un corpus literari que sorprèn per la seva qualitat i per la desbordant imaginació de l’autor però que està molt arrelat amb els peus a terra i cada llibre reflecteix i denuncia algunes de les situacions conflictives -o hipotèticament conflictiva- que es produeix al País Valencià.

Torrent també col·labora habitualment en mitjans de comunicació com El Temps o RAC-1 i TV-3, i ha fet alguns programes dedicats a aspectes culturals dels territoris de parla catalana.

Ha obtingut els guardons més importants de la literatura del País, entre altres el Premi Sant Jordi el 1994, i el de la Critica Serra d’Or,2003 i finalista del Planeta, el 2004. És l’autor de mítiques novel·les de la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel periodista i ex boxejador Hèctor Barrera i el detectiu Butxana. No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1989).

La novel·la ‘Un dinar un dia qualsevol’ ens situa un cop més als ambients valencians, empresaris corruptes, trames diverses, personatges que viuen en al línia entre la llei i la vida, proxenetes, i la tertúlia amical gastronòmica del protagonista el periodista Marc Sendra.

Marc Sendra es troba en un moment delicat de la seva vida, ha deixat el diari on treballava i s’ha convertit en un freelance que col·labora amb reportatges d’actualitat i viu de la indemnització que va rebre en marxar del diari, amb la seva companya Magda, metgessa però que treballa de dependenta en uns grans magatzems comparteixen neguits i esperances.

Sendra es troba amb la possibilitat de destapar la trama que hi ha al voltant de la venda dels terrenys de l’antic estadi del València, Mestalla, però en mig de la recollida d’informació prèvia un dels seus contactes li passa una altre possible notícia la troballa d’un jove marroquí mort en un abocador, aquesta informació no és altruista sinó que forma part de la batalla entre clans corruptes. Seguint aquesta pista es troba amb un altre possible cas de corrupció, el treball que es fa en els abocadors. Marc Sendra recórrer per trobar informació a diversos personatges des del capellà que manté una obra benèfica fins al personatges com el Llargo, personatge que domina els baixos fons autòctons de València i s’enfronta al poder mafiós.

Les trames es relliguen i van donar lloc a situacions esperpèntiques i algunes carregades d’un realisme brutal.

Marc Sendra lliga a tots els personatges, des del seus companys periodistes, fins les seves coneixences entre el món dels negocis i de la petites màfies locals fins els seus moviments entre els centres on  es detecta  el poder i les lluites entre els mateixos poders per treure els màxims beneficis del negocis i de les concessions de les administracions.

I realment tot aquest conjunt de personatges secundaris tenen una importància cabdal en el desenvolupament de la trama i la resolució dels conflicte plantejats.

Genials les trobades del amics del periodista Sendra a l’alqueria de  Robert Baixauli. Amb escenificació gairebé teatral on es van dient les veritats i donant una perspectiva més àmplia als fets que es van narrant a la novel·la.

El compromís formal en el darrer dinar que se’ns explica entre l’escriptor Ferran Torres i el periodista Marc Sendra és la clau del perquè del llibre.

La novel·la combina personatges reals com Paco Roig propietari que fou del València es combina amb altres personatges que poden tenir els seus corresponents alters-egos a la realitat calidoscòpica del País Valencià.

En el millor estil de Torrent ‘Un dinar un dia qualsevol’ és un llibre molt agradable de llegir, malgrat el tuf de corrupció que desprèn, i sobretot fer-ho des de la perspectiva de que els personatges decents acaben tenint un gran protagonisme en desemmascarar la corrupció estesa la País Valencià.

Un Torrent de la millor factoria.