El silenci no pot ser una resposta

Iai@flautes Garraf i Marea Pensionista estem treballant diferents temes vinculats amb els drets socials. En aquest moment tenim sobre la taula la situació de la Gent Gran i l’oferiment de places de residencia.

De fet ja fa un parell d’anys que intentem obtenir dades fiables que ajudin a dibuixar la situació que es troba la Gent Gran quan arriben a la seva etapa “no productiva”. Fins ara no ha estat possible, i per això vam presentar preguntes escrites als ajuntaments de Cubelles (26/11/2019), Sant Pere de Ribes (10/12/2019) i Vilanova i la Geltrú (20/11/2019) esperant rebre una resposta qualificada i aclaridora de la realitat.

Tot esperant amb ganes les seves respostes, hem utilitzat les dades de l’IDESCAT de 2018 per poder fer una primera aproximació a una realitat que l’administració no pot deixar de tenir present.

Segons aquestes dades al Garraf hi ha 25.791 persones de més de 65 anys, potencials futurs usuaris d’una plaça de residència.

Aquestes 25.791 persones tenen a la seva disposició 1.190 places de residència, i únicament 207 són públiques. Una primera constatació deu ser que tenim 0,046 places de residència per habitant, molt poc, tant poc com la mateixa dada a Catalunya: 0,042. Preocupant...

Una dada que ens pot ajudar també a entendre la situació d’aquesta Gent Gran és veure si hi ha gaire persones amb discapacitat.

L’IDESCAT no ens dóna més informació i mirem quina podem trobar als webs de les residències que apareixen a la informació municipal dels ajuntaments de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Cubelles. A Vilanova, set residències; a Sant Pere de Ribes, quatre; a Cubelles, quatre (dues apareixen també a Vilanova perquè queden dins del seu terme municipal). D’aquestes tretze residències, únicament tres donen alguna informació sobre el preu, que queda entre els 1.595 € i 2.300 €.

En concret aquestes són les preguntes que vam fer arribar als ajuntaments i que encara esperen resposta:

“Voldríem saber el nombre de persones de més de 70 anys, quantes d’aquestes viuen soles; el nombre de places disponibles en residències, quantes d'aquestes places són privades, concertades i públiques; les condicions per accedir a una plaça pública, el retard per poder-hi accedir, la ràtio d'interns per cuidador; les ajudes a domicili, les hores d’assistent per persona assistida a domicili.

També ens interessaria saber si es considera que manquen places de residència pública i quins projectes hi ha en cas que hi hagi mancança.

En el cas de les concertades, quines condicions hi ha per accedir a una plaça, quin retard hi ha, quin preu s’ha de pagar, ràtio d’interns per cuidador”. 

I una darrera pregunta que pot definir el criteri que cada ajuntament té en relació al futur d’un servei imprescindible per a moltes persones quan arriben al tram final de la seva vida.

“Com a Ajuntament, es considera que les residències concertades són la solució o s’opta pel creixement de la xarxa de residències públiques?”.

El PIB ha anat augmentant clarament, i per tant el món del treball ha anat generant més riquesa. Les persones que l’han generat, encara que ara ja no produeixin riquesa, tenen tot el dret a fruir d’uns drets socials que ells han aconseguit i que ara es posen un qüestió. Sembla que ara que ja no són productius, algú vulgui treure profit de la seva progressiva situació de dependència.

Ajuntaments: el silenci no pot ser una resposta.