Ells a produir, elles a guarir

Aquests dies de reivindicacions feministes, entre epidèmies i comportaments reials vergonyants, assistim perplexes a la sortida parcial de les presons d’alguns presos i preses del procés, i estem perplexes per els diferents destins i /o motius que han possibilitat la seva sortida de la presó durant unes hores setmanals.

En tots els casos de presos homes, la seva sortida ha estat motivada o recolzada per anar a fer hores de treball productiu, sigui en empreses pròpies o alienes; en canvi en tots els casos de preses dones, el motius ha estat per anar a fer tasques de cura familiar.

I aquesta diferència, no casual, ens porta a vàries reflexions.

La primera és si els motius esgrimits per a poder sortir han estat escollits voluntàriament o son fruit d’una estratègia jurídica,és a dir si han estat pels consells dels respectius advocats/des

Em el primer cas, si ha estat per pròpia elecció, ho lamentem, doncs ens indica que tenim uns dirigents politics que tenen encara una divisió del treball molt marcada en funció del sexe de les persones,

Em el segon cas, si ha estat una estratègia jurídica, també ho lamentem, doncs ens indica que tenim una judicatura que te encara una divisió del treball molt marcada em funció del sexe de la persona; i que, per tant, veu amb millors ulls que una dona surti a fer tasques de cura que no pas a fer treball productiu, i a l’inrevés en el cas dels homes.

Ens preguntem: Haguessin donat el permís a un home per anar a fer tasques de cura d’una familiar??? Haguessin donat el permís a una dona per anar a fer tasques productives?

I..encara més enllà… i ja a un nivell de prioritats personals i col·lectives...cóm és que desprès de dos anys i escaig de reclusió, la prioritat de totes questes persones no és tenir cura dels seus éssers estimats ?

Com poden preferir anar a l’empresa abans que gaudir de la parella, filles i fills, mares i pares, amistats…. ?

Creiem que la bona decisió ha estat la de les dones, elles han prioritzat la vida, la cura, l’amor, per sobre de la producció econòmica…

Si ha estat una decisió escollida, entre tots els casos, apostem i aplaudim la decisió de les dones preses. I lamentem la dels homes presos. Hem de començar ja a canviar de paradigma, hem de posar la vida i la cura de la vida al centre, al centre de tot, de les nostres vides i de la societat!

Bravo per elles!!!
Llàstima que ells no han sabut prioritzar el que de veritat importa.

Neus Benavent i Vallès
La Frontissa