En record de Raimon de Penyafort Ferret Isern

La pèrdua d'un amic proper deixa a qualsevol una desolació i una buidor enormes. He patit la mort de la meva dona fa uns anys, i el 28 d'agost passat vaig perdre un dels millors amics: Raimon de Penyafort Ferret Isern. Malgrat la meva gran tristesa, m'agradaria explicar alguns detalls d'aquest gran personatge que des de jove m'ha commogut.

Vaig conèixer al Raimon a col·legi de les Puríssimes, a la plaça dels Cotxes de Vilanova i la Geltrú. Devíem tenir sis o set anys però de seguida vam tenir una gran afinitat. Al cap de poc temps la seva família va voler que anés a l'Escolania de Montserrat. En aquest decurs, es va quedar orfe de mare i pare. La seva família, la casa de cal ‘quatre barres', regentava una botiga de queviures al carrer Comerç. Els de la nostra generació recordaran de passar per aquest carrer i sentir l'olor de cafè torrefacte.

Al canviar la veu, va deixar la coral i va venir a fer el cinquè i sisè de batxillerat als Escolapis de Vilanova i ens vam retrobar. Un cop acabats aquests estudis, el Raimon, a un grapat d'amics ens va ensenyar català i ens trobàvem per jugar al Monopoly. Ell va formar el Club dels Mampas i quan se li preguntava que volia dir, deia "no ho sé, encara no n'he agafat cap".

Va anar a viure a Barcelona. Després de gran, va estudiar periodisme i ciències polítiques. Va tenir diferents negocis, entre aquests va tenir una botiga de roba de confecció al major, Blau Marí, a la rambla de Catalunya. Des de sempre va ser una persona amb molt de neguit, de fortes conviccions cristianes, d'aquí que volgués conservar el nom de Raimon de Penyafort. Va formar part del moviment Escolta, va ser soci fundador de Convergència Democràtica de Catalunya. Mai va tenir cap càrrec representatiu, però era una persona molt activa dins del partit. Va pujar amb Jordi Pujol diverses vegades a la Pica d'Estats. Passats els anys, ara ja es pot dir que quan van empresonar a Pujol, el Raimon va venir expressament a Vilanova per fer unes pintades que deien 'Llibertat Jordi Pujol', mai es va saber qui havia sigut, però si que ho va fer acompanyat d’un altre. També es va involucrar en els fets del Palau de la Música.

Es va casar, va tenir dos fills, Pau i Mariona, i cinc nets. Raimon des de sempre va donar molt de valor a les seves amistats. Malgrat la llunyania de l'Escolania, el servei militar i Barcelona vam tenir molt de contacte, sovint a través de cartes manuscrites. Sempre es preocupava per les amistats, i va lamentar com ningú la mort de la meva dona. Va llegir un emotiu escrit a l'enterrament.

Al comiat del Raimon, a Vilanova i la Geltrú, vaig llegir un fragment de l'Evangeli de Sant Joan, 20, 11-18 que parla de la resurrecció. Vam resar el Pare Nostre i cantar el Virolai.

Poc consol hi ha per algú que perd a dues persones tan importants a la seva vida, com l’esposa i un bon amic. Com a tothom, només ens queda conservar el record dels grans moments de felicitat compartits. Això ningú ens ho podrà prendre. Esperem retrobar-nos.