Rusiñol torna a Sitges

La mostra, titulada Santiago Rusiñol i la pintura europea, que es pot visitar a l’Edifici Miramar fins al 20 d’agost, va ser inaugurada pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall. També hi va assistir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el besnét de l’artista, Normad Cinnamond. Maragall va situar la Catalunya actual com la cristal•lització del que van fer Rusiñol i els modernistes: convertir el catalè en una llengua moderna i posar Europa com a referent. El president, a més, va lloar l’impuls de la creació cultural de base, tan perseguida avui, com un tret modernista en contrat amb el dirigisme noucentista.

L’exposició inclou destacades i representatives obres de la trajectòria artística de Rusiñol, com ara El pati blau, així com una cinquantena de pintures i dibuixos provinents de col•leccions particulars, algunes de les quals no exposades mai fins ara. La doctora en Història de l’art, Isabel Coll, explica que l’objeciu que s’ha marcat com a comissària de la mostra és “demostrar que Rusiñol era un personatge inserit en els corrents estètics del moment”; és a dir, que “estava i marcava moda als seus coetanis”. Per això, l’exposició vol ser un trajecte no només cronològic, sinó també un discurs narratiu pels diversos escenaris que va inspirar l’autor de l’Auca del senyor Esteve.

L’exposició s’ha dividit en set àmbits. El primer es basa en els inicis i la fascinació que sent Rusiñol per artistes com Fortuny, la pintura francesa, els paisatges de Vayreda i l’exotisme. “Aquí més que mai”, assegura Coll, “podem afirmar que Rusiñol és un clar exemple de tradició i modernitat, dos conceptes que l’acompanyaran al llarg de tota la seva trajectòria artística”. Altres àmbits en què s’ha dividit l’exposició conformen l’itinerari vital i pictòric de l’artista: naturalisme europeu (paisatges amb figura), París (influència de Cézanne), la seva estada a Sitges (racons de la vila i retrats d’amics), simbolisme (malaties i morfinòmanes), les estades a Granada i Mallorca i, finalment, un setè apartat dedicat als jardins d’Aranjuez, motiu pel qual la mostra viatjarà el 21 d’agost cap al Palacio Real d’aquesta població.

Coll afirma que “Rusiñol no copia, sinó que té una obra amb personalitat pròpia”, i tot això “queda palès en el catàleg en el qual hi he treballat anys, base de l’actual mostra, on exposo treballs d’autors coetanis a Rusiñol. Es copsa” diu, “la influència, però mai la còpia”. Autora del llibre Els Rusiñol, inicis i consolidació d'una nissaga (2000), Coll recorda que va ser també la responsable “de l’exposició que en motiu del 50è aniversari de la seva mort es va fer a Sitges”, i ara, 25 anys més tard, “continuo aprenent coses d’aquest personatge que, malauradament, massa sovint queda atrapat en l’anècdota en detriment de la seva obra”.

Rusiñol i el ram

Escriptor, dramaturg, pintor, articulista i poeta, Santiago Rusiñol (1861-1931) va conrear l’art en tota la seva dimensió i profunditat. Conjuntament amb Casas va ser l’introductor -i cap visible- del Modernisme, corrent artístic que va regenerar l’art català, fins llavors poc influent i excessivament acadèmic. Rusiñol serà també el “descobridor” d’Ibsen i Maeterlinck, del compositor Cèsar Franck, del pintor El Greco i de Sitges, on s’instal•laria en un casalot que anomenaria Cau Ferrat. El seu llegat artístic inclou més de 7.000 pintures i centenars d’escrits entre obres de teatre, cartes, novel•les i articles. Mort a Aranjuez, el tren que duia el fèretre a Barcelona es va aturar a Sitges per petició expressa de l’Ajuntament. Va ser llavors quan a l’andana de l’estació, plena de gent, un grup de dones van dipositar rams de flors dins el vagó on hi havia el fèretre de Rusiñol fins a quedar completament cobert. Així naixia el 1931 l’Associació del Ram de Tot l’Any formada per més de 300 dones que des de fa 75 anys manté la tradició de fer tres ofrenes florals setmanals davant l’estàtua de Rusiñol.

Els actes d’inauguració de l’Any Rusiñol van incloure també una lectura de textos del mateix Rusiñol, a càrrec de l’actriu Rosa Novell, un espectacle de dansa de la companyia Mal Pelo i, finalment, un espectacular piromusical basat en obres de Richard Wagner, Manuel de Fala, Enric Morera i Isaac Albéniz, entre d’altres.