Olèrdola i el teatre comarcal s'acomiaden de Marina Vilella

L’empenta, la capacitat de treball i la passió pel teatre eren característiques que definien a Marina Vilella. Així ho coincidien en destacar forces des les intervencions registrades dissabte a la tarda, a la sala del Conill de Sant Miquel d’Olèrdola, durant l’acte de record convocat en homenatge a Marina Vilella, després de produir-se la seva mort dijous al migdia.

Marina Vilella va morir a l’edat de 66 anys, víctima d’un càncer que se li havia diagnosticat feia només un mes i mig. En un acte íntim, les seves restes van ser incinerades a Sitges divendres i l’endemà dissabte la seva família i el seu entorn d’amics van preparar un acte de comiat que va deixar ben palesa la profunda petjada que deixa Marina Vilella en el teixit cultural d’Olèrdola i en el teatre de l’Alt Penedès.

Marina Vilella va ser fundadora i directora del grup de teatre l’Arrel de Sant Miquel, creat fa 34 anys i guanyador del premi Rossend Montané l’any 2011. Filla de Felip Vilella, el primer alcalde del municipi escollit en democràcia després del franquisme, Marina Vilella va impulsar iniciatives cíviques a Olèrdola com l’antiga Associació de Veïns de Sant Miquel i Viladellops. També es va implicar en activitats culturals del poble i d’Olèrdola, assumint tasques en diferents edicions de la Trobada d’Olèrdola, com la direcció de l’ambiciós muntatge de teatre que es va preparar en el 25è aniversari de la Trobada, en homenatge a Pere Clavé Bruna. Representant al grup l’Arrel, va participar en la creació de la coordinadora de grups amateurs de teatre de l’Alt Penedès, la GATAP. Una nodrida representació dels grups teatrals de la comarca va assistir a l’acte de record de dissabte. També hi havia nombrosos veïns de Sant Miquel d’Olèrdola, del municipi, així com representants d’entitats d’Olèrdola i de l’Ajuntament.

Jordi Gil, fill de Marina Vilella, manifestava sentir-se ple de força i emocionat per l’exemple de la seva mare. Posava l’accent en què “en el seu esperit emprenedor, havia creat molt i repartit molt d’amor”.(àudio)

L’exalcalde d’Olèrdola, Josep Mir, va destacar la valentia de Vilella i la va qualificar com a “obstinada treballadora”. Junt amb Rossend Montané, Mir va indicar que Marina Vilella tenia part de la responsabilitat d’haver pogut tenir Sant Miquel el nou local social. Josep Mir va evocar que a Marina Vilella “li feien mal les diferències entre els pobles d’Olèrdola” i va recordar que ja feia temps que ella havia posat l’estelada al seu balcó. Mir va concloure que “res és impossible amb persones com ella” i va subratllar que Marina Vilella entenia el teatre també com a una eina per a fer poble, municipi i país. 

El director de Taller d’Assaig Teatre (TAT), Valeri Laguna, lloava la qualitat humana de Vilella i la definia com a “gran senyora del teatre al Penedès”. Durant l’acte també van evocar la figura de Vilella Florenci Aymerich, del grup El Fanal de Sant Quintí; Sílvia Sellarès, de La Torre de les Gunyoles; Fèlix Casanellas i Ari Caballero, del grup Criatures d’Ordal; Pep Vidal, d’Atrezzo; i Palmira Batet del grup l’Arrel. Poemes de Joan Vinyoli, Miquel Matí i Pol i Salvador Espriu van contribuir a posar paraules a les emocions. També hi va fer la seva aportació musical la nena Anneka Halasz Aran, tocant el violoncel.

Abans de cloure l’acte el grup de Sant Miquel va oferir lectures dramatitzades de fragments de quatre obres que havien estat significatives en la trajectòria de l’Arrel. Es van repassar escenes d’”El diari d’Anna Frank”, de la poesia “L’oraneta del castell” inclosa en el muntatge fet en motiu de la 25a Trobada; de l”Hort dels cirerers” de Txejov i d’”Una altra Fedra si us plau”, d’Espriu.

La regidora de cultura de l’Ajuntament d’Olèrdola, Arantxa Torres, assenyalava de Vilella la seva passió pel teatre i la feina feta per la unió del municipi.

Maria Remei Ullate, amiga de Marina Vilella i membre del grup l’Arrel des de la seva creació, indicava que el teatre per a Vilella també era una forma d’unir a la gent i destacava que li agradava molt contrastar opinions i demanar el parer dels altres.

Abans de morir, Marina Vilella va demanar al grup l’Arrel que continuessin endavant amb la seva trajectòria. I el mateix dissabte ja ho feien. Emocionats i colpejats pel dolor de la pèrdua, però amb l’estímul de voler acomiadar a Marina Vilella en el lloc on va començar a créixer l’Arrel i amb el teatre que ella mateixa va ajudar a crear.