Pensions

I quan no hi hagi eleccions a la cantonada?

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Ja ho sé que no estem en període electoral, però ho saben els dos “grans” partits? Si ens fixem en com es comporten, no.

Els jubilats som un col·lectiu prou extens i manipulable, i els partits volen assegurar-se els nostres vots: mai se sap quan hi pot haver eleccions... La reforma Escrivá es va desplegant i plegant segons el moment i la conveniència. Ara toca la mà oberta perquè la formació de govern no està ni molt menys assegurada, i per tant van apareixent petites millores que poden enllaminir aquelles persones que no llegeixen més enllà dels titulars de premsa. Però altres “detalls”, o bé s’obvien o es releguem a les darreres línies dels articles: algú ha llegit que el 70% dels pensionistes que no arriben al salari mínim són dones vídues? És urgent posar remei a aquesta injustícia. Les millores es confirmaran o no segons convingui. Convingui, a qui? A qui dóna les millores, naturalment...   

Aquesta setmana la OCDE, Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament, (una organització internacional que dissenya millores per a una política que permetin una vida millor- diu el seu web-) ha fet saber la seva opinió sobre la sostenibilitat del sistema de pensions espanyol: cal que hi hagi un equilibri entre els ingressos i les despeses i que aquestes no suposin un llast per a les generacions futures. El govern espanyol ha enviat a Brussel·les la seva proposta per equilibrar la caixa de la Seguretat Social fins l’horitzó de 2050. El document de resposta recull una llista de recomanacions de política econòmica, i remarca que malgrat la recent reforma del sistema de pensions, Espanya necessitarà  mesures per a controlar les despeses. La OCDE creu que cal jubilar-se més tard i recomana allargar la vida laboral i "ajustar-la" a l'esperança de vida. És a dir, posposar l'edat de jubilació més enllà dels 67 anys, que és el que pretén fer Espanya l'any 2027. També planteja l'ampliació del còmput d'anys cotitzats fins als 40 anys per calcular la pensió, i això acostuma a comportar una retallada de la prestació. Finalment, també obre la porta a exigir més anys treballats per tenir accés a la pensió plena. Ara, per jubilar-se i cobrar una pensió contributiva, una de les condicions que s'han de complir és haver cotitzat com a mínim 15 anys per cobrar la meitat i 37 anys per cobrar la prestació íntegra.

Diuen que la Seguretat Social té problemes per atendre les pensions presents i que en tindrà d’importants d’aquí poc. I la causa sempre es situa en les despeses que s’ha de fer per atendre les Pensions. La solució, com diu l’OCDE, s’ha de cercar en reduir despeses: pagar menys pensions, ja sigui retallant-les o dificultant-ne l’accés.

D’acord amb la llei 21/2021 de 28 de desembre, es va determinar que el mes de juny de 2022 el Gobierno havia de presentar els resultats de l’Auditoria a la Seguretat Social. Falta poc per acabar 2023 i ni s’ha iniciat. Fa por que es vegi que no hi hauria dificultats si els diners que eren per a pensions s’haguessin emprat realment en pensions? No es vol admetre els 140.000 M d’euros, reconeguts pel ministre Escrivá, que s’han gastat en despeses impròpies? Fa por una reforma fiscal de caire social i progressiu on tots (els que ara ja paguem, els que no paguen i els que cotitzen per una part mínima dels seus beneficis) paguem realment segons el que ingressem?

Quan ja no hi hagi possibilitat d’eleccions a la cantonada, el gobierno farà seva la doctrina de la OCDE?

És acceptable per a l’economia que persones riques o grans empreses paguin un 7% d’impostos i tinguin a paradisos fiscals uns 140.000 M d’euros? No seria més just que el Gobierno fes pagar a les empreses gasistes, elèctriques, la banca…, l’IRPF del 20% que ens cobra a tots?

Ara, que hi ha joves que no poden trobar on viure o han de deixar la seva carrera per manca de diners, que es produeixen desnonaments quotidianament, un banc, el Santander (i no és un cas únic) declara uns beneficis de 9.100 M d’euros de gener a setembre, és a dir, més de 1.000 milions cada mes..   

Espanya ha perdut 4.500 M d’euros pel desviament de beneficis fet per les multinacionals, i els 140.000 M evadits a paradisos fiscals suposen el doble de la despesa anual en educació. L’evasió fiscal, l’ocultació de riquesa, el trasllat de beneficis a paradisos fiscals són el resultat de decisions polítiques (normatives que ho afavoreixen) o bé de la manca de normatives que ho impedeixin realment i que els governs d’Espanya no s’han atrevit a implantar.

Què, quan no hi hagi eleccions a la cantonada, el gobierno s’atrevirà a fer l’auditoria de la Seguretat Social i a emprendre una reforma fiscal de caire social? O, com de costum, els que manen imposaran la seva “llei”a qui governa?

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local