Ho sap tothom, i és profecia

Ho sap tothom, i és profecia. Aquest és el conegut vers amb el que comença un poema amb el mateix nom de J.V. Foix i ara que ve Nadal segurament serà recitat moltes vegades. A nosaltres ens ve molt bé per fer-lo servir per començar alguna reflexió a l’entorn de la sanitat del territori, la necessitat d’un nou hospital i les opinions i afirmacions que hem pogut llegir en l’interessant article reportatge que ha publicat l’Eix Diari de la ploma de Sergi Molina que ha elaborat l’interessant treball Els hospitals del Penedès i Garraf necessiten créixer: urgències col·lapsades i un llit per cada mil habitants.

Aquesta mancança la sabia tothom i era profecia perquè ja fa anys que es van reiteradament denunciant aquestes necessitats.

El tema de la sanitat al territori del Garraf Penedès fa temps que grinyola.

Els serveis ja fa anys que estan superats i l’atenció cada cop més deficitària, amb esperes llargues per poder ser atès i amb unes estructures que no estan a l’alçada de les necessitats i també òbviament la manca de personal que fa que encara més els usuaris pateixin situacions que resulten masses vegades inexplicables i enormement incòmodes.

Però això no és nou, ve de lluny i amb les retallades del govern Mas i perfectament i entusiasta executades pel conseller Boi Ruiz la cosa va empitjorar molt i, si bé és cert, que s’ha anat recuperant no s’ha fet ni amb la velocitat ni en el gruix de serveis que la realitat demanda i per tenir els serveis que mereix  la ciutadania i necessita el territori.

Ara, com hem dit, l’Eix Diari de la mà de Sergi Molina ha elaborat un interessant treball Els hospitals del Penedès i Garraf necessiten créixer: urgències col·lapsades i un llit per cada mil habitants sobre aquestes mancances. En l’article es donen dades de les llistes d’espera que han augmentat considerablement ja sigui per consultes dels especialistes, intervencions quirúrgiques o serveis de rehabilitació així com el col·lapse que en algunes ocasions tenen els serveis d’urgències.

Tant el metges consultats com els sindicats representants dels treballadors  tenen clar que els hospitals que avui funcionen més enllà del d’Igualada que és relativament modern -17 anys- els altres estan ja molt envellits i això fa pensar que no n hi ha prou amb fer reformes sobre reformes amb costos a vegades per damunt de les possibilitats. Cal, creiem modestament, afrontar d’una vegada i amb seriositat, almenys al Garraf, la construcció de l’Hospital de Vilanova amb tècniques i dissenys hospitalaris moderns, funcionals, incorporant els serveis comunitaris de la ciutat i amb una capacitat que compleixi les expectatives de creixement del territori a vint-i-cinc o trenta anys, i, per tant, amb una disposició de serveis que permetin alleugerir la demanda creixent de serveis sanitaris i de salut, amb noves especialitats i descentralitzant serveis.

Fins ara la constatació de que la sanitat no funcionava com cal era una sensació compartida i escrita en algunes ocasions però que ara ho confirmin els mateixos professionals, que són els que d’alguna manera reben la pressió de la manca de personal i estructures, posa encara més damunt al taula la necessitat d’un planteig global de la sanitat en el territori que de veritat afronti solucions de futur.      

A l’any 2003 quan teníem responsabilitats públiques afirmava «El tercer CAP i l'increment del personal dels ambulatoris. I en el tema hospitalari (que ha estat prioritari un cop superada una situació en procés de decadència total), volem que creixin els serveis. I debatre un cop més, sense apriorismes, el model sanitari del Garraf, que ja va ser pensat malament fa deu anys. Els respectius consellers han mirat cap a una altra banda, i és un tema innegociable.»

Era una opinió que es fonamentava en el coneixement directe de la realitat.

I avui el tema segueix igual o pitjor.

No cal fer recordatori detallat de la batalla -ens hem fet pesats en aquest tema-  que va significar el mantenir uns mínims a l’hospital de Sant Antoni davant l’anomenada reorganització hospitalària del Garraf, que no era ni més ni menys que aniquilar els serveis de Sant Antoni i traslladar-los a Camils sense que hagi significat a la llarga cap millora substancial pel que fa a l‘atenció generalitzada en sanitat. I aquí val la pena recordar i recomanar la lectura dels dos articles que recentment s’han escrit, aquí al mateix Eix Diari, sobre el tema hospitalari per part de l’Oscar Valverde. Moltes preguntes adients. Diagnosi precisa i reivindicació clara.

Aquesta reordenació vista amb la distància que dona el pas del anys creiem que va trencar la possibilitat d’augmentar serveis dignificant-los i fent la funció de proximitat que es requereix avui a les atencions sanitàries.

La batalla dels treballadors de fa ja forces anys va aconseguir aturar en part el desmantellament total. Les accions de la Plataforma amb voluntat de reclamar el que eren els drets com a ciutadans, l’oposició temperada de treballadors i de sindicats que mai van estripar res buscant el benefici col·lectiu i la major estabilitat laboral, l’acció conjunta i sense fissures dels grups polítics de l’ajuntament va aconseguir salvar el mobles, poca cosa més i endavant. Els incompliments per part el tots els consellers i conselleres del ram són notoris i vergonyosos.

Ara, llegint les opinions dels professionals queda palès que paguem les conseqüències amb les mancances actuals que evidencien les seves reflexions, però que cal dir també que no venen d’ara sinó que fa temps i per manca de previsió -avançar-se a la previsió és governar també- ja es podien esperar.

Posteriorment es van crear els Consorcis Territorials amb poca capacitat de planificació i també amb la voluntat d’estendre i per tant aigualir les competències de la Generalitat que permetien diluir les responsabilitats, sense tenir en compte ni el marc competencial ni les responsabilitats pròpies del govern. Avui tampoc esdevé el govern real ni amb capacitat de planificar del territori sinó un simple executor del que preveu la Generalitat.

Caldrà molta tossuderia per situar en el mapa dels debats el de la Construcció de l’Hospital nou a la ciutat de Vilanova.

Mobilització social i també política.

Fa més de vint anys que alguns ho reclamem sense cap avenç significatiu.

Sembla un clam en el desert.

Benvingudes les reflexions dels professionals, a veure si ajuden a moure alguna cosa.

P.S. Una demanda, petita però que podria ajudar a algunes visites hospitalàries. En el recinte hospitalari, al costat de les urgències hi ha un aparcament. Aparcament ple sempre i no crec que siguin per visites hospitalàries. Costaria molt que hi hagués algunes d’aquestes places reservades per les urgències com hi ha en tots els hospitals. Deixar el malalt sol i haver de trobar un lloc on deixar el cotxe -a les urgències hi vas moltes vegades en vehicle- seria innecessari fer aquest exercici amb la reorganització d’aquest espai.

Què, ho fem? Petita millora, o anem als pressup