Dilema?

L’anunci de les eleccions ha generat, com sempre passa, la possibilitat de que hi hagi debats electorals o explicacions dels partits que es puguin confrontar de manera directa. Els partits que hi participen debaten entre ells o es sotmeten a les preguntes que se’ls vulgui fer per part del públic que hi pugui assistir. Per això és la campanya.

Aquest fet que segurament fins fa un temps es feia amb normalitat ja ha portat una batussa interna a l’ANC.

Vet aquí que la sectorial de Sabadell ha organitzat les compareixences dels partits independentistes per fer una sessió d’informació sobre el seu programa i el seu capteniment davant aquetes eleccions i posterior desenvolupament polític.

Fins aquí sembla tot correcte però resulta que els sabadellencs de l’ANC van convidar al partit de l’extrema dreta independentista de l’Aliança Catalana. I davant d’això, almenys ERC i la CUP, han declinat participar-hi, JxCat i Alhora de moment mantenen la seva presència. ERC creu que això és normalitzar l’extrema dreta i les CUP al·leguen que no es pot deixar que les tesis d’Aliança Catalana siguin exposades en fòrums democràtics.

El Secretariat Nacional de l’ANC demana que es suspengui l’acte i que no es facin actes amb els partits polítics i reafirma la seva posició de “respecte a tots els drets humans i en contra del racisme i la xenofòbia”... Però els de Sabadell insisteixen en que la presència de l’Aliança Catalana: “No estan immerses dins del context de campanya electoral sinó que l’únic objectiu que les guia és contrastar idees i fer camí per avançar cap a la independència”

La batussa entre independentistes sobre si cal que hi vagi l’ultradreta amb estelada inclosa o no, és un tema intern seu. Però el tema genera altres dilemes que van més enllà de que si s’és independentista és pot ser fatxa segons alguns. Sembla que sota el paraigües de la independència es pot ajudar a camuflar els seus discursos, la inserció del seu ideari xenòfob i anti- immigratori en la societat catalana.

Tot plegat podria semblar una anècdota o una petita batussa entre una secció de l’ANC i la direcció. Però essent així posa damunt al taula un dilema molt més preocupant: Com tractar l’extrema dreta.

Que poden dir la seva és obvi si ens atenem a la llibertat d’expressió però aquesta llibertat no vol dir que se’ls hagi de convidar a casa teva i deixar alliçonar-nos i deixar que llencin les seves consignes xenòfobes.

Avui si ens atenem al que diuen les enquestes a Europa l’extrema dreta tindrà una pujada més que significativa, sembla que el cordo sanitari democràtic enfront les posicions d’aquests grups no ha servit per minimitzar la seva influència sobre la ciutadania.

I possiblement ha faltat la batalla ideològica, el plantar cara a les seves propostes i fer-ho entenedorament i entrant en el debat quan calgui.

Mantenir-los aïllats del poder és una mesura que hauria esta bona, ja veiem com hi ha un retrocés de drets en les comunitats que formen part dels govern autònoms blanquejats del PP.

Segurament no donar-les-hi espai polític estaria bé però tampoc es pot menystenir el seu discurs i la seva extensió. Combatre’l des d’arreu on es pugui i no banalitzar la seva presència ni tampoc blanquejar-los innecessàriament.

Però aquestes eleccions ens ha portat la novetat de que l’extrema dreta catalana estarà present en les eleccions catalanes, si hom compara el poc que sabem del programa electoral entre l’extrema dreta espanyola i la catalana poca cosa els diferència més enllà del seu nacionalisme particular.

I potser estaria bé que quedés clar que el combat contra les seves idees sigui ampli i compartit i no fer cap cessió d’espai de poder. Perquè els seus postulats excloents difereixen només amb la bandera que enarboren com elements determinants que l'únic element diferenciador entre la ultradreta catalana i espanyolista, rau en el nacionalisme que defensen. La resta són les mateixes consignes.

Pronostiquen els analistes més experimentats que a les eleccions europees l’extrema dreta tindrà un avanç important, no per governar possiblement, però potser per condicionar algunes votacions que requereixen quòrums determinats i qualificats. Ja se sap que a les europees es vota moltes vegades contra els governs que estan en actiu ja que són en unes eleccions que encara lamentablement es consideren secundàries. Es pot canviar de vot, i fins i tot, castigar els teus amb més tranquil·litat i sense masses conseqüències internes. I el cert és, però, que a Europa ja es decideix i molt.

Caldrà combatre aquest avanç però això cal fer-ho amb política, amb rebatre el seu discurs populista i xenòfob, amb argumentacions, amb dades, amb experiències enriquidores, amb actuacions clares i diàfanes, amb la implicació de la ciutadania en la resolució del seus propis problemes, batallant contra la corrupció endèmica, amb un discurs coherent amb l’actuació i generant seguretat, il·lusió i certeses.

No hi pot haver ni dubtes, ni dilemes, ni festeig, ni titubeig, ni tolerància amb l’extrema dreta, l’espanyola i la catalana i seria oportú plantar cara a les seves polítiques amb polítiques de respecte que garanteixin la cohesió social i sobretot combatre’ls amb dades i informació clara i exemplar.

Aïllar el seu discurs, la seva possibilitat de governar però fer-ho convencen a la ciutadania que els vota de que hi ha altres maneres de resoldre el descontentament social que és en bona part de la base que tenen per explotar les passions i els sentiments contra la raó democràtica.

No hi ha dilema, cal vèncer a l’extrema dreta i convèncer els seus votants.