Política

La felicitat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, fullejant un llibre en una llibreria. ACN / Xavier Pi

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, fullejant un llibre en una llibreria. ACN / Xavier Pi

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Antes nunca estuve así enamorado
No sentí jamás esta sensación
La gente en las calles parece más buena
Todo es diferente, gracias al amor

La felicidad, ¡ja, ja, ja, ja!
De sentir amo-o-o-o-or
Hoy hace canta-a-a-a-ar
A mi corazó-o-o-o-ón

(Cançó del Palito Ortega sobre la felicitat que indicava que és estar enamorat. La cançó (res de l’altre món literàriament parlant) que podria ser  desacomplexadament la banda sonora oficial del nostre país després de conèixer l’estudi de l’indicador de benestar subjectiu)

Oooooo

Quan es va avançar per part de Pasqual Maragall que volia reformar l’estatut ho va fer entre altres raons perquè creia i considerava que el text havia de recollir, com la Constitució dels Estats Units, que el dret a la felicitat que tota persona té per la seva condició humana era important en l’Estatut (1). També un dels altres grups que llavors feien govern amb Margall IC-V recollia en els seus textos la consideració que el nou Estatut ha d'incloure nous drets socials com que "cap persona ha de viure per sota del llindar de la pobresa", ecològics, d'igualtat de gènere, de rebuig a la violència i el dret a la felicitat.

El dret a la felicitat, quina proposta tant extraordinària des d‘un punt de vista teòric i tant difícil de sustentar de manera pràctica.

Qui no s’ha preguntat si és feliç?

Cada un de nosaltres tindrà la seva resposta.

És objectivable i extensiva la percepció de la felicitat o és una qüestió que pertany al “jo” més personal?

La recerca de la felicitat és gairebé un combat diari.

Qui trobi la clau de la felicitat eterna serà enaltit per sempre més.  

Des de la filosofia, la de més alta volada fins al d’estar per casa, es preocupa per la nostra felicitat i pel camí -a vegades ben complicat i tortuós- per aconseguir-la. Debats inacabables i potser encara no ens posarem d‘acord en que és la felicitat i quin és el nivell òptim de possessió. Absència de dolor o de problemes? Benestar en el teu entorn més proper? Estimar i ser estimat? Estar profundament enamorat? O menjar-se un ou ferrat amb patates fregides que pot constituir un sublim instant de felicitat.

Però tot plegat el que respecta a la felicitat és molt nostre, molt personal, cadascú es fixa en el que vol, o pot com a nivell de felicitat de que gaudeix i, això sí, sempre aspirarem a una mica més, sense posar-nos límits.

I a voltes la felicitat d’un moment, que també hi és, és d’un efímer espantós. Ens podem sentir feliços un moment i els següents caure ja en preocupacions més que notables que esvaeixen aquell moment màgic.

Així, la felicitat com a anticipació acaba depenent de cada instant i de cada punt de vista.

Ara però a més de la veta filosòfica que comporta la recerca i l’anàlisi del mateix concepte de la felicitat, no ens haurem de preocupar més de donar tombs a la idea ni de menjar-nos el coco, el nostre govern ja disposa d’una eina per fer-nos adonar de que en general els catalans som feliços -no podia ser d’una altra manera- amb un quantitat que s’acostaria a un notable.

El govern després de múltiples treballs, aplicacions algorítmiques, pensar i repensar, i superar mil contradiccions ha arribat a la conclusió que hi ha 10 indicadors que poden mostrar el grau de satisfacció amb l’existència, la felicitat.

I ens havien  dit (si t’ho creus o no són figues d’un altre paner) que seríem la Dinamarca del sud, que emprendríem un viatge ple d’aventures i coneixences cap a Itaca i la veritat és que hem arribat a la promesa i utòpica Arcàdia sense el seu regust bucòlic i pastoril i hem entrat en una nova dimensió. La proclamació d’aquesta bona nova l’ha fet el President del País i donat, que la combinació de tots els números possibles fa que els catalans i catalanes  arribem a 6,9 sobre 10 de satisfacció amb la nostra vida, el mateix president content ha manifestat que en general, els catalans “estan satisfets” amb la seva vida. “Estem a punt d’aconseguir el notable”, ha afegit, remarcant el fet que la ciutadania percep una millora entre l’any passat i aquest, i creuen que en el futur estaran millor. Segons ell, això “ha de permetre reforçar la confiança en el país”, sense “caure en el triomfalisme”. I clar ha seguit explicant que en part aquest nivell de benestar i de felicitat és gràcies a les seves polítiques. Només faltaria!!

Osti noi! Ja gairebé ens acostem a allò que volien incorporar a l’estatut en el seu moment, i que ens preníem amb una certa conya, i al final no hi van posar…

De tota manera seguim pensant que al marge del que digui el govern sobre el perquè de la nostra satisfacció en la vida hi ha elements intangibles que estan per damunt dels seus indicadors.

Anem a una imatge tòpica: Veure una posta de sol et pot produir felicitat, benestar, sensació de pau i tranquil·litat, crec que sí. Hi té res veure el President Aragonès en el regal de la natura, més aviat no. Ni cal que ho pretengui.

Però Aragonès insisteix i millorarà el grau de felicitat perquè el seu govern posarà més mestres, millorarà la sanitat i bla, bla ,bla, Ah! i no diu si farà ploure però tampoc m’estranyaria.

Que el govern hagi presentat aquest estudi del benestar subjectiu després del que s’ha anomenat (de manera força estúpida) el Blue Monday, o el pitjor dia de l’any és una mostra que els catalans estem per damunt de moltes coses, ni blue Monday ni hòs... seguim el camí cap a la nostra feliç Arcàdia.

El treball però conté una nota clau, resulta que de manera generalitzada es creu que com més diners més felicitat. Ah! Sempre havíem escoltat allò de que els diners no fan la felicitat però ajuden eh, hi afegíem. Res, ens enganyem a nosaltres mateixos per creure que ja en som prou de feliços.. però el català ja se sap que de les pedres en fa pans i per tant la felicitat la traiem d’on calgui.

Gràcies govern.

Gràcies president per haver contribuït -jo ja ho faig amb diners- a la meva felicitat, o almenys a una part d’ella, en l’altra part no cal que la mesureu vosaltres.

I mentre però acabem, com hem començat, també, aquest cop cantant invocant l’inoblidable Peret. 

Alegría, si queréis tener
Cantar, alegría de vivir
Para disfrutar, cantar
Canta y sé feliz

Si eres tan inteligente
Que nadie puede entenderte
Enfadarte con la gente
No sirve de na'

Però no oblido que per aconseguir que em donin hora al metge he d’esperar més d’uns mes. Això sí, espero feliç!!

(1) Molt interessant la lectura de l’article Felicitat. Montserrat Nebrera. El Punt /avui, 26 de juliol del 2021. Molt anterior a l’estudi del Govern però la seva disquisició sobre la recerca de la felicita en els textos legals val la pena conèixer-la. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local