Inverteix en una escola i la rescata

Veure’ns en el mirall d’un altre pot ser un exercici d’autoconeixement interessant. Resulta que un xinès ha rescatat econòmicament una escola de Viladecans a canvi que s’hi ensenyi xinès. Això és amor per una idioma i una cultura! Ves que no ho haguem de fer algun dia, rescatar una escola i posar-hi quartos per a que s’hi ensenyi català. Entre la deixadesa d’uns, les sentències d’altres i la supremacia de l’anglès, la idea no em sembla del tot impossible.

Ho trobo curiós. Ara mateix, trobarem centenars de declaracions sobre l’escola i la seva importància en la formació del jovent i en el projecte de país. Ara, un govern, un burgès, una empresa, un inversor o un gurú de les criptomonedes que vingui amb un feix d’euros i s’hi posi… Ens sembla inconcebible. Tothom té una demanda per fer-li a l’escola: que si més tecnologia, que si menys, que si més anglès, que si més relació amb l’entorn. més emocional, més projectes, menys projectes i així fins a l’esgotament. Vinga doncs, algú d’aquests que demanen tant que s’hi posin! com el xinès! que s’hi impliquin amb fons, va!

Se’ns fa estrany, però té bastant de sentit. Seria molt millor que invertissin en l’escola tots aquests genis de l’economia que diuen que estem preparant per a professions que ja no existiran d’aquí a quinze anys. En comptes de xerrar -que surt de franc- que inverteixin. Caram, que es posin a ensenyar tot allò que encara no veiem però que ells ja tenen tan clar! Que prenguin exemple, apa! tots els llestos d’aquest país, arremangar-se i a la classe! I si no s’hi apunten -com fins ara- que callin una miqueta, no? Un silenci perllongat i reparador que s’estengués sobre tot allò que no coneixen, quina benedicció!

Que quedi constància de la meva admiració envers aquest ciutadà que ha decidit treure’s la cartera i posar diners en l’escola. Ja li dic que no és negoci. Suposo que ja ho sap. Mai els recuperarà. S’ha de ser una mica somniador, amb un punt decimonònic, sense la pàtina de cinisme que ens cobreix a tots; ha de creure que fa una obra social i que això millorarà la vida d’un munt de nois i noies. Ha de ser algú que pensi que mantenir una escola, si bé no li donarà rèdit econòmic, és una feina important, un objectiu desitjable. Encara em sembla més admirable que hagi posat una única condició i que sigui tan fàcilment admissible. Feu el que us doni la gana, però ensenyeu xinès. Només li desitjo que no topi contra el mur burocràtic innovadorista de la Generalitat de Catalunya.