A Vilanova i la Geltrú som classe mitjana o classe obrera?

La seva conclusió era que Vilanova ha mantingut un aire, una petjada, un esperit, de "ciutat obrera", la qual cosa ha impregnat la nostra manera de ser i de veure la vida.

A la conversa s'hi va afegir una altra amiga, mestra d'institut, que va dir-nos: "Està clar que la majoria dels que vivim aquí som gent obrera, i no classe mitjana com ens volen fer creure els polítics".

Veiem els fets històrics: la revolució industrial del segle XIX va convertir Vilanova i la Geltrú en una ciutat plena de fàbriques i durant bona part del segle XX a la capital del Garraf milers d'obrers van treballar a les indústries del tèxtil, les siderúrgies d'alumini o els tallers del ferrocarril.

Al diccionari trobem la següent definició de classe: “Conjunt de ciutadans de la mateixa condició social. Classe social. Classe burgesa, obrera, proletària. La lluita de classes”.

Amb el pas de les dècades, i gràcies a les lluites sindicals i polítiques, les condicions de feina i salaris de la classe treballadora van anar millorant, tot i que ara tornem a donar passos enrere.

A l'any 2003, a Vilanova encara hi havia prop de 4.000 treballadors assalariats al sector industrial.
En ple segle XXI, amb la societat de la informació i la globalització que s'imposa arreu, la veritat és que el concepte "classe obrera" pot sonar "passat de moda". Sobre tot si ets un jove enganxat al Twitter o al Facebook.

I segurament són moltes les persones que es consideren a si mateixes com a membres de la classe mitjana, tant si són treballadors d'una fàbrica, com funcionaris o empleats d'una botiga.

Hem de preguntar-nos, però, què vol dir exactament ser classe mitjana.

A Alemanya, segons un recent estudi de la Universitat de Bremen i l'Institut Alemany d'Investigació Econòmica, s'ha establert que un 58% de la població pertany a la classe mitjana. La qual cosa vol dir uns ingressos mensuals de 2.400 euros a 5.000 euros per a una família comú de quatre membres.
No obstant això, l'any 1997 aquest percentatge era del 65%.

Aquest retrocés de la classe mitjana s'explicaria, apunta l'esmentat estudi, perquè la distribució dels ingressos s'està polaritzant a Alemanya i les capes baixes de la població cada vegada tenen menys possibilitats per accedir a la classe mitjana.

L'ascensor social alemany s'està espatllant. I compte, perquè més al sud d'Europa ens trobem en una perillosa dinàmica similar però més accelerada.

A Espanya, i segons l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE, l'ingrés monetari mitjà anual net per família va pujar a 24.609 euros l'any passat, xifra que suposa 1.900 euros menys respecte l'any 2008, abans de la crisi econòmica.

D'altra banda, i segons reflecteix l'Enquesta de Població Activa de l'INE, el 40% dels assalariats espanyols (sis milions de persones) va rebre l'any 2011 un salari brut mensual d'entre 1.218 i 2.071 euros. I un 30% dels empleats (quatre milions i mig de persones) guanya menys de 1.218 euros. El 30% restant rep un salari brut superior als 2.071 euros.

Més enllà de les mitjanes estadístiques de quants diners guanyen els treballadors que tenen feina, cal fixar-se en una altra dada clau: l'augment de l'atur.

I és que la destrucció de llocs de treball -que s'ha accelerat des de l'any 2008- ha expulsat de la classe mitjana a milers de persones, en reduir-se dràsticament els seus ingressos.

A Vilanova i la Geltrú, i segons les dades recollides per la Mancomunitat Penedès-Garraf, a finals de 2012 el nombre de treballadors i aturats per sectors es distribueix de la següent manera:

Sector serveis: 7.526 treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social i 2.982 autònoms. Persones aturades: 4.527.

Sector industrial: 2.709 treballadors afiliats a la Seguretat Social i 236 autònoms. Persones aturades: 886

Sector de la construcció: 486 treballadors afiliats i 508 autònoms. Persones aturades: 1.095

Sector agrícola: 4 treballadors afiliats i 44 autònoms. Aturats: 87

En l'actualitat, amb 6.874 treballadors sense feina, la taxa d'atur registrat a Vilanova i la Geltrú és del 20,3%.

Abans de la crisi econòmica, fa sis anys, el nombre d'aturats era de 3.000 persones i la taxa d'atur era del 12%.

És a dir, estaríem parlant de quasi 4.000 persones que han vist reduïts dràsticament els seus ingressos, cosa que matemàticament els expulsa de la classe mitjana.

Sintetitzant: la classe mitjana a Vilanova i la Geltrú, com ha passat al conjunt del país, ha perdut poder adquisitiu, però també s'ha reduït la seva massa crítica.

I això enllaça amb allò que deia la meva amiga mestra: ella considera molts vilanovins com a "gent obrera" no perquè treballin a fàbriques, sinó perquè els seus ingressos han caigut per sota de la mitjana, mentre s'ha multiplicat el cost de la vida, l'habitatge, etc. Recordem l'ingrés monetari mitjà anual net per família a Espanya: 24.609 euros.

I tot això té conseqüències des del punt de vista social, econòmic i polític.

¿Quan es recuperarà la classe mitjana a Vilanova i la Geltrú, tant en volum com en capacitat de despesa? ¿Com adaptaran els partits polítics el seu relat i solucions per als "obrers" del segle XXI?

És clar, cadascú tindrà la seva recepta i fòrmules. Trobo a faltar, però, un consens mínim a la nostra ciutat.