El dia de la marmota

Si fem una mica de memòria recordarem que aquesta reivindicació és ja antiga: no només l'any 2008 els alcaldes del Penedès es van unir per demanar un servei més favorable pels seus municipis sinó que també al llarg de l'any passat el nostre Ajuntament va aprovar una resolució molt similar a la d'enguany, sense que en cap dels dos casos s'hagi aconseguit una major freqüència ferroviària.

Però com que a cop de resolució mai s'ha aconseguit cap millora, la ciutadania del Vendrell viu, any rere any, el seu particular dia de la marmota cada cop que entre tren i tren s'ha d'esperar una hora. I és en aquest panorama on l'altre dia ens sorprenia la notícia que l'Ajuntament de Vilafranca ha aconseguit que la Generalitat de Catalunya posi una proposta sobre la taula del Ministeri de Foment: connectar Vilafranca i Barcelona amb tren en una durada aproximada de 25 minuts.

Per la ciutadania hi ha dos tipus de polítics: els que identifiquen el problema i en busquen una solució o, com a mínim, ho intenten i els que sent conscients d'aquest problema, ajuden a perpetuar-lo. I mentre que el consistori vilafranquí ha optat per la primera via al negociar amb la Generalitat un projecte que pot marcar la diferència envers els municipis veïns i com diuen “obrir Vilafranca al món”, l'Ajuntament del Vendrell ha optat per esperar que el problema es solucioni per art de màgia, aprovant periòdicament una resolució sobre aquest tema per fer veure que les preocupacions ciutadanes són també les polítiques.

Els greuges ferroviaris amb El Vendrell també són amplis i cal posar-hi fi. No n'hi ha prou amb el simbolisme d'aprovar textos per unanimitat als plens, també cal voluntat, enginy i negociació política, elements que en cap cas s'han exercit des del nostre ajuntament. Dia rere dia veiem com el tren passa cada hora i dia rere dia veiem també com augmenta la gent que l'utilitza per anar a Barcelona. És hora de fer-hi alguna cosa.