Democràcia de wattsapp i fotocopiadora

Recordo com, fa un temps, quan a l’escola s’intentaven inculcar els hàbits democràtics, es convocaven assemblees, es triaven delegats, centres d’interès o representants al consell escolar. Era gairebé inevitable experimentar un cert sentiment d’escepticisme. Semblava que el món real era molt més complex, més seriós: en la política de debò hi havia partits polítics, lleis d’Hondt, censos, paperetes, urnes de metacrilat, campanyes pesadíssimes… O sigui, que d’alguna manera es podia pensar que s’estava fent un treball de conscienciació, de participació o d’implicació, però no pas una feina realment semblant a la vida real. Era com jugar a les cuinetes amb els estris de fireta, tot feia un tuf de farsa, de bona fe excessivament simplificada.

I ara resulta que no. Ens assabentem que una colla de veïns de Sant Sadurní d’Anoia són convidats a una reunió al parc amb una papereta fotocopiada escrita a mà. I la gent hi va. I hi participa. I es mou, s’organitza. Tot a partir d’una persona que no va tenir por de ser la freakie del barri i va penjar a cada porta la noteta de convocatòria. No sabem fins a on arribarà tot això, però el que ja és un fet és que hi ha vida -vull dir vida social- i que aquesta vida s’està organitzant. Quan ens organitzem, actuem. Quan les accions responen a un interès col·lectiu i a un pla superior ens hi impliquem. Veïns i veïnes surten de casa, truquen a portes de gent que no coneixien d’abans, els expliquen les reivindicacions i els projectes, els demanen la signatura i, encara millor, tot el que es fa es va seguint, comentant, aconsellant via wattsapp. La petita comunitat virtual que és un grup de wattsapp serveix per encoratjar, per posar en comú, per fer saber i aplaudir o per discrepar, discutir i pensar en grup. Aportar el teu petit granet de sorra i rebre a canvi unes quantes emoticones contentes és genial.

Tot s’esdevé molt més semblant a les petites experiències que es fan a l’escola. Tot és més proper, més real. Si la política que en diuen en majúscules no és així ho haurem d’apuntar a la seva llarga llista de defectes. El poble, amb una fotocopiadora i un mòbil, fa meravelles. Perdó, amb una fotocopiadora, un mòbil i una dosi important de motivació. Els moviments socials, per petits i insignificants que siguin, sorgeixen en resposta a problemes que no troben solució per les vies normals. O sigui, que avui dia, de motivació n’anem sobrats.

La democràcia no és només un sistema polític, és un exercici de convivència. Per això sempre ha valgut la pena deixar-la entrar a les aules. Per això quan la vius resulta gratificant. Per això, als qui els agrada molt el poder, no els agrada gaire la participació. Democràcia no és només votar, és una manera de viure.