Petites però divines

Seria una anècdota si no fos que ve a afegir-se a un munt de situacions, totes llastimoses, que empenyen en la mateixa direcció. Els primers spas per a nenes obren a Catalunya. Què divertit! De la mateixa manera que es pot jugar a botiguetes o a cuinetes, també es pot practicar la vessant més divina i anar a l’spa a relaxar-se i a cuidar la imatge. Barnussos de color rosa, sabatilles suaus, rodanxes de cogombre als ulls, massatges…

Un ambient molt xic. Malauradament, no és més que una altra ocasió –aquesta força pintoresca- per posar de manifest el sexisme a l’hora d’educar les nenes, que contrasta profundament amb el que demanem a l’escola. Ens posaríem les mans al cap si es fes educació física per a nens i nocions de bellesa per a nenes; si els llibres de text de les mosses fossin de color rosa –però els catàlegs de les joguineries ho són-; si la seva bata portés una Hello Kitty o una princeseta Disney –com passa amb la seva roba- i els demanéssim només que cantessin i ballessin –com sembla que succeeix a la televisió-. Us ho imagineu?

La gent a Catalunya entén que una de les funcions de l’escola és la de transmetre valors. Els valors que realment vivim? Bé, això és més dubtós. En tot cas, aquells valors que ens agradaria transmetre. No és res censurable. Els pares volem que els fills siguin millors que nosaltres, intentem que no tinguin els nostres defectes. Els inculquem uns valors que no sempre practiquem, però ho fem de bona fe, amb la millor intenció. Aquest xic d’incoherència és humana, la de qui adverteix als fills sobre els riscos del tabac malgrat fumi un paquet diari o la d’aquell que renya els fills pel seu vocabulari, tot i que l’han après d’ell.

Trobo que conviure amb un cert nivell d’incoherència és saludable, ens dóna marge per a ensopegades, per a mostrar-nos amb les nostres febleses. Si creieu que vosaltres sou persones molt coherents, espereu a tenir un fill o filla adolescent, us assenyalarà clarament totes i cadascuna de les esquerdes en el vostre sistema mental. Un bon exercici.

No és que em vulgui posar exquisit, no és la meva intenció significar-me com un integrista de cada idea i de cada principi moral. Ara bé, de vegades la incoherència no és personal, és del sistema. Quan les idees que es volen transmetre a l’escola són diametralment oposades a les que circulen en el món real tenim un problema. És un problema nostre en la mateixa mesura que dels alumnes. Ens pensem que som d’una manera però no ho som. Si algú ha pensat que un spa per a nenes és un negoci és perquè probablement ho és, aquest és el punt decisiu. La nostra societat tolera i fomenta un sexisme molt sovint degradant per a les dones. Ho fa, però li fa vergonya, proclamem la igualtat entre homes i dones però en realitat en som ben lluny. A l’escola ens esforcem per dir “nens i nenes”, “pares i mares” una mica estúpidament fins i tot. Val més la pena que ens esforcem entre tots per posar de manifest situacions quotidianes, que denoten un sexisme molt més profund i perillós, i contribuïm d’aquesta manera a lluitar-hi de forma més efectiva.