Una merescuda IGP

No podia arribar en un millor moment. Just quan el parc de Sant Julià de Vilafranca del Penedès s’omplia dels cants dels galls negres del Penedès i la remor de la gent que s’hi aplegava per comprar-los i tastar-los. La noticia començava a escampar-se entre els profans. Finalment, desprès de quasi trenta anys de lluita tenaç, les aspiracions dels criadors de la raça de gall recuperada en les seves quatre varietats (negra, blat, aperdiuada i barrada) es veien recompensades per l’aprovació de la Indicació Geogràfica Protegida just el dia abans.

Un segell que, amb l’aval de la pròpia administració, certificarà, un cop es posin en marxa tots els protocols que la norma implica, que el producte prové de la regió del Penedès i que ha estat alimentat, mantingut i sacrificat allà, seguint també les indicacions de la norma.

Unes normes que, tot s’ha de dir, els criadors reconeguts ja respectaven escrupolosament desprès d’haver-les contrastat i, en molts casos, millorat respecte a allò que es consideraven formes tradicionals. És el cas de la modificació de la dieta dels animals, incorporant el pinyol de raïm com a forma de millorar les qualitats organolèptiques de la carn o de la millora genètica obtinguda per processos tradicionals en la quantitat de carn aportada per l’animal.

En qualsevol cas, la noticia ha arribat, insisteixo, en un bon moment. En plena Fira del Gall i quan el Gall Negre del Penedès està present en totes les converses nadalenques que, de lluny o de prop, toquen el tema gastronòmic.

Però el fet té altres implicacions. Naturalment econòmiques atès que marca un camí pel futur de molts productes agrícoles de la zona que, amb promoció adequada i rigor de producció semblant al del Gall Negre del Penedès, podrien entrar en el club dels productes selectes, de Km0 i, perquè no, de les IGP. Penso en els espigalls/brotons, però també en els tomacons, la carbassa o el mateix raïm entès com a producte de taula.

Però al meu entendre, la principal implicació d’aquest reconeixement està en l’àmbit polític. Perquè l’àrea de distribució de la nova IGP coincideix, grosso modo, amb l’àrea de la reivindicada i també en tràmit d’acceptació, la vegueria del Penedès. Una entitat geogràfica llargament reivindicada per la majoria de penedesencs a través dels seus ciutadans i amb el suport dels seus ajuntaments, que busca una major eficiència de l’administració i una millor i més racional gestió dels recursos propis en una realitat dominada per les grans conurbacions, les grans metròpolis i els interessos de les grans corporacions.

I, ves per on, aquesta vella i coneguda aspiració acaba de rebre, del costat de la soferta agricultura/ramaderia, una nova prova fefaent que no és una entelèquia ideada per uns quants per aconseguir una certa quota de protagonisme social, sinó una realitat derivada de l’evolució interna d’un territori que, ja fa 350 anys, celebrava la seva Fira de Sant Tomàs al voltant d’un gall que, ja en aquell temps, era tingut com a propi i específic. Com a senyal d’identitat. Una identitat que, curiosament, s’estén a altres productes o preparats (seria injust oblidar la salsa del xató) tot reforçant l’idea que el Penedès, entès des dels límits de la vegueria, no els imposats en el seu temps per la bona voluntat de Pau Vila i Dinarés, és quelcom més que un nom. Que és una entitat territorial que potser els nous temps de globalització desdibuixen en certs aspectes, però que segueix viva en molts altres.

Especialment en el cor dels seus ciutadans i ciutadanes. I que les administracions de rang superior haurien de saber respectar i potenciar si, com diuen, els seus objectius passen per respectar i acceptar les opinions dels seus ciutadans. O no és, a grans trets, això el que reivindiquem des de Catalunya tot enfrontant-nos a aquesta Espanya que, dia rere dia, segueix entestada en negar-nos el pa i la sal?

Potser una de les coses que els polítics ens podrien avançar d’aquest hipotètic estat català que diuen estar dissenyant i dotant d’estructures, seria l’organització territorial. El nombre de vegueries que conformaran la futura Catalunya. Més que res, per saber si tindrem o no la IGP política que ens garanteixi entitat pròpia i capacitat de decisió en el nostre àmbit.