En el paroxisme del circ educatiu

Benvinguts siguin senyores i senyors, grans i petits! El major espectacle del món és a punt de començar! Fins ara vostès sabien que en aquest país nostre hi havia més lleis educatives que mosques en estable, més disposicions que dies lectius, més normatives a complir que alumnes per educar! Fins al dia d’avui havien pogut gaudir de la productivitat legal dels nostres ministres i parlamentaris, cosa extraordinària que supera els límits de la imaginació!

Ara estem a punt d’entrar en una altra dimensió; el més difícil encara! El magnífic i inigualable circ de l’ensenyament! Espectacle amb dues pistes alhora! Dinosaures de més de vint tones dansaran la sensual LOMCE a la pista situada més a ponent, mentre que aquí a la pista nord-est, els alegres trapezistes catalans saltaran per sobre de precarietats, retallades i rumors sobre monstres com la pobresa infantil i ens delectaran amb un espectacle de pedagogia màgica on tot és possible! Des de fomentar els telèfons mòbils a les aules fins a centrar el currículum en les competències bàsiques! Des de posar en dubte la conveniència de saber escriure amb un bolígraf fins a posar glossaris de termes en quatre idiomes! Els seus ulls no sabran on mirar! La colossal pesantor hispànica o els equilibris sense xarxa!

Això sí, al final de la funció els afortunats espectadors hauran de superar un examen de revàlida per obtenir el títol d’educació secundària, examen que serà redactat per l’ensinistrador de dinosaures, l’increïble, l’inimitable, el fabulós doctor Wert! El personatge malvat més rude i pla de tots els qui habiten els contes infantils! Allà us espera, pobres alumnes que us distraieu amb les arts o la música, amb les dents esmolades, amb un examen a la mà, a l’antiga manera. Què hi posarà? Gosareu respondre a les preguntes d’història allò que no vol ni sentir? Prendreu iniciatives? Sereu creatius? Criticareu el sistema?

Amics mestres i professors, fruïu, gaudiu, xaleu com a bèsties! Sobredosi de neuropolítica per arribar al nirvana, a la desconnexió total, a l’absència de desig, de dolor. El proper curs podrem seguir les indicacions de la Generalitat i la inspecció educativa de casa nostra, o bé aplicar la LOMCE aguantant-nos el vòmit, o bé, finalment, fer el que ens sembli segons el nostre criteri tal i com molts vénen fent des de fa anys. El problema serà la complexitat afegida de fingir amb dues lleis, potser s’haurà de duplicar la paperassa, i un altre, que enmig de tanta picabaralla queda deslluït: existeix un sistema educatiu en aquest país?

En tot cas, gaudiu. . Aquests joves que ens suporten no es mereixen aquests espectacles. La nostra és una gran feina. Avui pot ser un gran dia.