PP (®)

Partit Popular, marca registrada. Podria ser una de les explicacions de l'acrònim que encapçala aquesta reflexió. Perquè el PP faria bé, de cara a protegir les seves iniciatives legislatives i polítiques, inscrivint la seva forma de fer política al Registre de la Propietat Intel·lectual de cara a poder presumir d'autoria en els fòrums internacionals on tant se la menysté. Només cal veure les imatges de l'arribada de Rajoy, darrera de Merkel i Hollande, a l'escenari de la tragèdia de l'avió estavellat als Alps.

Però, si l'he triat és perquè coincideix en inicials i intenció amb la prisión permanente revisable -aquesta darrera paraula dita amb la veu una mica més baixa- que acaba de ser aprovada al Parlament espanyol, inclosa en la reforma del Codi Penal que es va començar a tramitar ara fa un any i mig i que, sense canviar en quasi res, ha estat objecte de 400 esmenes que, segons el PP®, l’han ajustat a la realitat.

Una prisión permanente revisable (PPR) que coincideix plenament amb els protocols d'actuació del partit de Mariano Rajoy durant tota aquesta legislatura. Perquè tots som conscients de la tossuda voluntat de permanència que tenen les reformes –o hauríem de dir malifetes?- impulsades en educació, cultura, economia, etc que ha promogut aquest govern. Pensant segurament que com que tornaran a guanyar per majoria absoluta, podran mantenir-les vigents sense problemes. I que pobre del que gosi contradir-les. O que, en el pitjor dels casos -és a dir, si perden la majoria absoluta- com que aquesta no la podrà aconseguir ningú més, les lleis es mantindran vigents, tot esperant el seu retorn a la Moncloa després de la preceptiva travessa del desert i mentre l’actual oposició es baralla.

Però també tenim clara la seva voluntat revisionista amb totes aquelles lleis -educatives, sanitàries, socials, etc..- que es van aprovar ara fa aproximadament trenta anys i que, per tant, ara tocaria revisar seguint el model de la prisión permanente revisable (PPR).

De tota manera, potser convé, de cara a tenir clares les coses, constatar com aquest doble criteri del Partit Popular no es manté sempre constant. Com, unes manifestacions que podríem titllar d'habituals, com foren les contraries al projecte Gallardón de reforma de la llei de l’avortament, van tenir un efecte laxant en el govern del PP, que es va afanyar a evacuar al ministre i, en canvi, les contràries a la reforma educativa o a les retallades sanitàries, han provocat un restrenyiment que va tancat esfínters al voltant del ministre Wert, i durant uns quants mesos al voltant de la ministra Mato, fins que la presència dels gasos que inflaren la festa de la seva filla van aconsellar la purga. Donant així una nova interpretació a l'acrònim inicial. Por Pelotas (revisable). En funció dels interessos que s'hi juguin, naturalment.

Potser per això el govern del PP ha tingut interès en aprovar en la mateixa sessió parlamentària i junt amb el nou codi penal, la llei de seguretat ciutadana. La llei que ha de substituir la de la patada en la puerta del ministre Jose Luís Corcuera, per la de la patada en el culo del ministre Jorge Fernández Diaz que permetrà expulsar en calent (agafeu-ho en el doble sentit), castigar qui faci coses que no agradin o molestin a la policia, reprimir als que s'allitin per fornicar abans dels 16 anys, o posar una multa si la senilitat o l’Alzheimer del ciutadà fan que perdi el Documento Nacional de Identidad tres cops en un any. Es tracta de fer-nos veure i creure que, si ara imposa aquestes lleis, és perquè circumstàncies excepcionals ho reclamen. Però que no hem de tenir por, que quan passin 30 o 40 anys, ja les revisaran. Si fa o no fa, el mateix que va prometre el dictador Franco en acabar la guerra civil i que deia que havia complert quan molts anys més tard, el 1974, va aparèixer el espíritu del 12 de febrero, amb la promesa d’elegir alcaldes i algun que altre alt càrrec com a camí cap a la democràcia. Amb una llei d’associacions polítiques a la que s’apuntaren la Falange Española de las JONS i Fuerza Nueva (faltaria més) i altres ens indefinits com el Partido Agrario Español o la Unión Nacional Española. Sense oblidar una dita Unión Catalana i fins i tot un Partido Popular que res tenia a veure amb l’actual.

Per això crec que el PP faria bé registrant les seves sigles i aquesta nova febre reformista que li ha entrat. No fos cas que alguns malintencionats l’acusessin de plagiar Franco amb allò de atado y bien atado. Per més que hi afegeixin revisable.