Més content que unes pasqües

Escolto Pegasus. Els músics que més m'agraden, a part del meu fill. La música em permet fer un balanç subdominant d'aquestes mini vacances de quatre dies.

Amb el músic que més m'agrada, hem posat a punt un obsolet sistema informàtic. He dormit com una marmota per no saber què fer. He pres el solet quan s'ha deixat veure. I he menjat amb més calma. Diguem, he fet bé la digestió.

Tot i que gaudir a ciutat d'uns carrers buits ja no és del tot possible, els que han marxat a buidar la butxaca no els han arreplegat abans de donar-se a la fuga. Els han deixat on eren, si bé, no del tot sencers. Aturades les obres, l'atur forçós, m’ha servit, així les coses, per a fer el gandul fins avorrir-me..

De vostès espero, a volta de correu, una seqüència d’experiències que no crec variï massa. Alguns hauran anat a competir amb si mateixos. Encara que la prova hagi consistit en deixar córrer el temps que la mare natura ens don i ens regala. Viure sense que t'emprenyin. És just i recíproc.

A la metròpoli, ens veiem poc. Som quasi uns perfectes desconeguts. I, malgrat fer tot el possible perquè ens reconeguin, quan hi ha un parell de dies de festa, ens buidem per a poder seguir gaudint de l'anonimat. Serà la monotonia la que ens empeny a fer coses diferents o que potser ens ho semblen. Serà.

Ai! Deixi’m que segui perquè estic cansat de no fer res..! No s'ho creuran. M'he posat a escriure per matar el cuc.

Rebin el meu sincer agraïment. No, per llegir-me! Per haver-me deixat tranquil i no haver-me fet la Pasqua. De veritat, m'han fet més content que allò que s’imaginen.