Cert club de futbol, que és més que un club, s’ha fet seva l’obligació de canviar alguns significats del llenguatge futbolístic de contingut violent, xenòfob, racista o que incitin a la violència
He sentit a dir que la vida és una gran partida d’escacs. Potser la política també ho sigui
Moure fitxa desfent la barrera en el tripijoc de la política ens pot dur a convocar unes noves eleccions. Molt més cares que pas fer el tifa
Si podéssim portar 300 anys de casats amb la mateixa persona, voleu dir que no ens entrarien unes ganes boges de demanar el divorci?
La confiança, en el dret civil, és un conveni secret entre dues persones per eludir responsabilitats civils, ocultant béns i posant-los en poder d’un tercer. No explico res més que el que posa el codi
Passar pel tub i anar pel camí dret seria el mateix, si no fos perquè el camí fa tantes marrades. Quan no, quantifiquem i confonem el tub pel corn de l’abundància i per la mili, toquéssim la corneta o no
No hi ha paraules bones o dolentes. Si, però, que n’hi ha de ben a mal escrites. No mirin el cel que no els he vingut a jutjar. De fet, tots fem, cada dia, alguna cosa més que vetllar els xats de les xarxes socials.
La pobra castanya i la humil carabassa es reparteixen els beneficis, una com a menja i l’altra, més aviat, com a testimoni presencia
Dubto molt que les parròquies de València on aquests personatges, més aviat roïns, com diuen els nostres germans de l’Horta, que no polèmics, mostren tanta influència, no estiguin entre totes les parròquies del vell continent
Desestabilitzar un sistema democràtic imperfecte, costa poc Unes quantes càrregues de profunditat ben dirigides i unes quantes batudes de caça major, com diu el President Mas
No cal esperar que l'individu, en un meteòric ascens social, assoleixi el seu nivell d'incompetència. N'hi ha prou en pensar que és incompetent de soca-rel
En aquests comicis, algun partit ha intentat recordar-nos una frase pronunciada pel mestre Mandela, en la que deia: S'ha de votar amb l’esperança, no pas amb la por. Estic plenament d’acord i a més, em perdonaran… Esperança, no te'n vagis que ara vinc!
Sóc del parer que és preferible ser ciutadà d’una república on s’hi fan bananes que súbdit d’una monarquia despòtica
Permeteu-me que, com a català, em faci aquesta pregunta. Sóc d’una desconfiança quasi total amb la classe política i em trobo entre els que pensen que no paga la pena fer coses que no serveixen per a res. En aquest punt, torna a florir la meva catalanitat. I això, quant costa?
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local